Edvard Munch: El Crit, Expressió d'Angoixa i Solitud
El Crit d'Edvard Munch
Edvard Munch (1863-1944) / 1893 (l’obra) / Oli i tremp / Suport cartró mida petita / Expressionisme / Nasjonalgalleriet
El Crit és l'obra més famosa d'aquest autor, la plasmació de l'angoixa vital que tant marcarà el caràcter i la producció del pintor noruec. La vida de Munch va estar marcada pel patiment i la mort des de la seva infància: la seva germana va morir de tuberculosi als 15 anys quan ell en tenia 5; la seva mare també va morir de tuberculosi. El pare i el germà també van morir quan ell era jove. Va quedar només una germana amb una malaltia mental. Tantes desgràcies conformaren un caràcter angoixat i poruc. Era una persona trista i solitària.
Va estudiar a Oslo i després va marxar a París on va conèixer l'obra dels impressionistes i els postimpressionistes. L'any 1910 torna i s'instal·la definitivament a Oslo. A partir d'aquest moment comença a desenvolupar la seva obra, on els temes més freqüents són la mort, l'amor i els turments de la seva vida. Va pintar 50 còpies de la seva obra El Crit.
Descripció de l'Obra
Es pot veure una persona poc definida, amb les mans al cap i que està cridant angoixada, mentre darrere seu dues persones continuen caminant tranquil·lament. El cos està desproporcionat. Es veu un paisatge, una platja i dues embarcacions que estan al mig del fiord. Sembla ser que el personatge que crida està inspirat en una mòmia andina que havia vist en un museu durant la seva estada a París. Podríem dir que es tracta d'una composició tancada, perquè és una composició molt íntima. L’eix central de la pintura és la figura, ja que sembla que totes les línies acabin en ella. El malestar vital del protagonista s'exterioritza mitjançant corbes sinuoses, que dominen tot el quadre, tret del pont, les baranes en diagonal i les dues figures humanes que passegen al fons, que són dibuixades amb línies rectes. La diagonal de la passarel·la dona profunditat al quadre. La barreja de les línies dona una gran inestabilitat visual. Pel que fa als recursos tècnics, podem dir que la línia corba és la dominant, és la que dona malestar, neguit, però també dinamisme. La diagonal recta de la passarel·la posa de manifest la solitud del personatge, ja que no l'envolta res, es troba sol. La pinzellada és molt ampla. Els colors són irreals, agressius. No hi ha una gran varietat de colors, els que s'utilitzen més són el vermell, el groc i el blau. Utilitza els recursos pictòrics, deixant de banda una còpia exacta de la naturalesa, per expressar les seves sensacions. Visió subjectiva del món.
Comentari i Interpretació
Com a funció, podem dir que l'autor buscava una única cosa en pintar El Crit: expressar el seu món individual, ple d'angoixa i patiment. L'intent de transmetre el que se sent ja ho havia fet Van Gogh, per tant, es considera una conseqüència del postimpressionisme. L'essència és pessimista.
Munch plasma els seus sentiments més íntims, però el moment en què és interpretat es fa com un reflex del que eren les pors de l'home. Pot ser considerada com un símbol del món contemporani, dominat per l'angoixa. Simbolitza la solitud que hi ha darrere de l'individu, en una societat on cada individu només mira per ell. Simbolitza la insolidaritat de la societat moderna. La filosofia de Nietzsche i Kierkegaard influirà molt sobre Munch. És una època de grans avenços científics i tecnològics, però també de grans desigualtats econòmiques i socials.
Pel que fa als models o influències, les trobem en pintors que no utilitzaven la pintura només com una peça decorativa, sinó com a quelcom per transmetre sensacions, emocions interiors. Aquestes influències les utilitzarà per crear el seu propi món i influir, sobretot, en els expressionistes alemanys i nòrdics. Actualment podem dir que la temàtica d'aquesta pintura continua estant vigent, ja que reflecteix una societat amb por, una societat que no sap on va.