Eficiència productiva i costos empresarials: guia completa

Eficiència productiva

Un procés productiu és eficient quan aconsegueix el màxim de producte utilitzant el mínim de recursos possibles. Segons es valorin aquests en unitats físiques o monetàries, cal distingir:

Eficiència tècnica

Un procés productiu és tècnicament eficient respecte a uns altres quan, per obtenir la mateixa quantitat de producte (output), utilitza menys factors productius. És a dir, no malgasta unitats físiques d'input. És una mesura de l'eficiència en unitats físiques.

Eficiència econòmica

Un procés productiu és econòmicament eficient respecte a uns altres quan, per obtenir la mateixa quantitat de producte, es realitza amb un menor cost. És una mesura de l'eficiència en unitats monetàries.

Productivitat global

La productivitat global és la relació o cociente entre la producció obtinguda en un període de temps i el total de factors emprats en la seva obtenció, mesurat en unitats monetàries (ja que podrà sumar inputs heterogenis i outputs diferents de la mateixa empresa). S'obté un valor que expressa el total del cost dels factors gastats en obtenir l'output i s'estudia la seva evolució temporal tractant d'obtenir valors majors.

Costos fixos

Són costos que permaneixen constants o són independents del volum de producció en un període de temps. Costos com els lloguers, impostos fixos, assegurances, publicitat o el personal fix són d'aquest tipus. Com més gran és la dimensió de l'empresa, majors costos fixos presenta i major és el seu llindar de rendibilitat.

Costos variables

Són costos procedents d'inputs o factors de producció que varien en variar el volum de producció en un període de temps. Costos com les matèries primeres, envasos, energia, combustibles o la mà d'obra industrial.

Costos directes

Són costos que es poden imputar de forma proporcional i directa a un producte. És a dir, es pot identificar amb facilitat la quantitat d'ells que correspon a cada producte. Solen ser les matèries primeres, envasos, embalatges i la mà d'obra directa.

Costos indirectes

Són costos comuns a diversos productes o a diverses seccions, que necessiten ser imputats de forma indirecta als productes. És a dir, no es pot identificar amb facilitat la quantitat d'ells que correspon a cada producte i cal adoptar un criteri d'assignació: la llum, assegurances, despeses de manteniment, mà d'obra comuna a diverses seccions, personal d'oficina, publicitat… Per poder imputar o assignar aquests costos a cada producte, és necessari establir criteris de repartiment més o menys subjectius.

Punt mort

El punt mort es mesura en unitats físiques, i és el volum de vendes que permet cobrir exactament la totalitat dels despeses. Amb aquestes vendes, el resultat de l'empresa és zero. Amb una sola unitat venuda més, l'empresa comença a tenir benefici. Matemàticament s'obté com la divisió dels costos fixos entre el marge brut unitari. Com més gran és la dimensió de l'empresa, majors costos fixos presenta i major és el seu llindar de rendibilitat.

Costos d'inventari

Són les despeses ocasionades pel stock o inventari d'una empresa: el seu volum de productes acabats, semiacabats i matèries primeres emmagatzemades. Són de 3 tipus:

• Costos d'emmagatzematge: inclouen els costos del lloguer o amortització del magatzem, les assegurances de la mercaderia, les mermes i trencadisses, els costos del personal i els costos financers.
• Costos d'emissió de comanda o de renovació del stock: inclouen els costos administratius i comercials que ocasiona la gestió de les comandes, i els costos de transport i distribució de la mercaderia. El seu import és molt menor que l'anterior.
• Costos de ruptura de comanda: ocasionats per la interrupció del procés productiu o per la falta de subministrament als clients.

La política de gestió de magatzem tractarà de minimitzar la suma dels 3 costos, per això tractarà generalment de tenir el stock mínim necessari per evitar la ruptura d'stocks.