Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda: obra i estil

Resum

El document presenta tres autors medievals de la literatura catalana: Francesc Eiximenis, amb l'enciclopèdia Lo Crestià; Vicent Ferrer, predicador dominicà amb un estil oratori popular; i Anselm Turmeda, framenor mallorquí autor del Llibre de bons amonestaments. També inclou una nota sobre la noció de text com a unitat de comunicació.

Punts clau

Francesc Eiximenis va escriure Lo Crestià, una enciclopèdia cristiana de tretze llibres de la qual només es conserven quatre.
Lo Crestià combina explicacions i argumentació amb exemples i faules.
Vicent Ferrer va ser un predicador dominicà famós que va participar el 1412 en el Compromís de Casp.
El seu estil de predicació usa llenguatge col·loquial, escenificació, recursos repetitius i hipèrboles per al dramatisme.
Anselm Turmeda, framenor mallorquí, es va convertir a l'islam cap al 1385 i va ocupar càrrecs públics a Tunis.
El Llibre de bons amonestaments és una exposició en vers de consells morals amb alguna burla, pròpia de la literatura satírica.

Posa't a prova

Francesc Eiximenis

Frare franciscà de gran formació intel·lectual, va estudiar i viatjar a París, Colònia, Oxford, Itàlia i Avinyó. Va viure molt de temps a València, on tingué una forta influència una de les seves obres (Regiment de la cosa pública). Fou bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem. L'obra més destacable és Lo Crestià, una gran enciclopèdia sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals. Fou una obra inacabada en tretze llibres, de la qual només en conservem quatre. Alterna les llargues explicacions i l'argumentació amb exemples i faules que en fan amena la lectura.

Vicent Ferrer (València 1350–Bretanya 1419)

Vicent Ferrer, frare dominicà (predicador), tengué molta fama com a orador i taumaturg. Va predicar per tot Europa i va participar el 1412 en el Compromís de Casp en favor de Ferran d'Antequera.

Els seus sermons arribaven fàcilment al gran públic gràcies al seu estil, caracteritzat per:

Un llenguatge col·loquial i popular.
Escenificació i gesticulació dels passatges bíblics per fer-los més entenedors.
Ús de recursos retòrics repetitius (estructures paral·lelístiques, rimes, anàfores, etc.) per facilitar la memorització de les principals idees dels seus sermons.
Utilització d'exemples, comparacions i onomatopeies.

Aconseguia el dramatisme gràcies al seu especial talent per a l'escenificació i a l'ús de les hipèrboles, especialment quan explicava el martiri d'algun sant.

Anselm Turmeda (Mallorca 1350–Tunis 1440)

L'obra d'aquest framenor (franciscà) mallorquí és un bon exemple de la literatura satírica.

Cap al 1385 va fugir a Tunis, on es va convertir a l'islam i va ostentar importants càrrecs públics. Va gaudir de prestigi com a home savi i sant, fins al punt que la seva tomba encara és venerada públicament.

El Llibre de bons amonestaments és una exposició en vers de consells basats en principis morals propis del seu temps, encara que a vegades s'hi burla.

El text

És la unitat bàsica de la comunicació lingüística.
Inclou totes les unitats significatives de la llengua (morfemes, lexemes, les paraules, oracions, paràgrafs, etc.).
Està format per un conjunt de frases coherentment lligades i organitzades amb la intenció de comunicar un missatge.
Serà interpretat eficaçment gràcies al context.

Preguntes freqüents

Quina és l'obra més destacada de Francesc Eiximenis?

És Lo Crestià, una gran enciclopèdia sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals. Es va escriure en tretze llibres, però només se n'han conservat quatre.

Quins recursos feia servir Vicent Ferrer per fer entenedors els seus sermons?

Feia servir un llenguatge col·loquial i popular, escenificava i gesticulava els passatges bíblics, i utilitzava recursos repetitius, exemples, comparacions i onomatopeies.

Per què va fugir Anselm Turmeda a Tunis?

Cap al 1385 va fugir a Tunis, on es va convertir a l'islam i va ostentar importants càrrecs públics.