Elements Arquitectònics Essencials: Guia Completa de Construcció i Estructura

Elements Arquitectònics Essencials: Guia de Construcció i Estructura

Definició d'Espais i Ornamentació

L'arquitectura es defineix per la interacció de diversos elements que configuren tant l'espai com la seva estètica.

Espai Exterior

Murs i formes que embolcallen i defineixen l'espai arquitectònic.

Espai Interior i Volum

La llum i el color de l'edifici, elements clau en la percepció del volum interior.

Ornamentació i Proporcions

La relació entre la magnitud de l'edifici respecte a l'home, determinant si l'arquitectura és antropocèntrica o monumental.

Elements Sustentadors: Suports de l'Edifici

Els elements sustentadors són aquells que suporten les càrregues de l'edifici, transmetent-les cap a la fonamentació.

Mur

Suport de caràcter continu que tanca l'edifici pels costats i el compartimenta interiorment.

• Mur de càrrega (paret mestra): Forma part de l'estructura sustentadora.
• Mur de separació: S'utilitza per a la compartimentació dels espais interiors.

Components del Mur

• Aparell: Forma com es troben disposats o aparellats els materials. Poden ser regulars o irregulars segons l'estructura.
• Parament o superfícies: Obra vista quan l'aparell és visible, però generalment acostuma a estar recobert amb ciment o calç.
• Obertures (portes, finestres): Elements essencials en l'habitabilitat de l'edifici. També podem trobar obertures cegues amb una finalitat exclusivament decorativa, com les fornícules.

Pilars

Element sustentador vertical de secció rectangular, cruciforme o poligonal, més robust i massís que una columna.

Pilastra

Pilar adossat a la paret. De la mateixa manera que la columna, el pilar i la pilastra presenten base a la part inferior i capitell a la part superior.

Columna

Element sustentador vertical característic, de secció corba, generalment cilíndrica. Consta de base/pedestal, fust i capitell.

Contraforts (Estreps)

Són suports verticals d'obra massissa adossats a un mur, utilitzats especialment en el romànic i el gòtic.

Arcbotant

Suport en forma d'arc que salva la separació entre el contrafort i el pilar, permetent la nau lateral en la catedral gòtica.

Cariàtides i Atlants

Escultures sustentadores que substitueixen el fust de la columna, amb figures femenines (cariàtides) o masculines (atlants).

Mènsules

Qualsevol element estructural en voladís. Les motllures i les volutes són dos exemples típics d'aquest recurs sustentador que no es recolza a terra.

Permòdols

Part davantera d'una biga que sobresurt a l'exterior i suporta la cornisa o ràfec. Evolucionà com a element decoratiu.

Cartel·les

Peça que reforça els balcons o altres elements en voladís.

Elements Sustentats: Cobertes i Estructures Horitzontals

Els elements sustentats són aquells que reben les càrregues i les transmeten als elements sustentadors.

La Llinda

Element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants i transmet les càrregues de la coberta de manera vertical. El seu ús permet les cobertes planes arquitravades. L'arquitectura que utilitza les llindes per cobrir els espais en els edificis s'anomena arquitectura arquitravada, per oposició a la que utilitza arcs i voltes, anomenada arquitectura voltada.

L'Arc

Element corbat que descarrega la coberta desviant les càrregues lateralment. L'ús de l'arc va fer possible les cobertes de volta i va permetre alleugerir i elevar els murs.

Classificació dels Arcs

• Segons la forma: L'arc es pot classificar en arc de mig punt, apuntat (ogival), de ferradura i peraltat.
• Segons la funció: L'arc pot ser former (paral·lel a l'eix longitudinal de les naus), toral (transversal al mateix eix, sobretot en el romànic per cenyir la volta) i arcbotant (arc rampant que descarrega les voltes a l'exterior de l'edifici, especialment en l'arquitectura gòtica).

La Coberta

Element superior que tanca l'edifici i el protegeix de les inclemències del temps.

Cobertes Planes

Són les que es recolzen a la llinda i descarreguen càrregues verticals sobre els elements sustentats.

Elements de Cobertes Planes

• En arquitectura clàssica, els elements que la componen són: l'entaulament (amb les seves tres parts: arquitrau, fris i cornisa) i el frontó (espai triangular situat a la façana entre la cornisa i la teulada a dos aiguavessos).

Cobertes Corbades o de Volta

Són les originades pel moviment longitudinal o transversal d'un arc generatriu, que descarreguen el pes dels elements sustentats sobre els elements sustentadors.

Tipus de Cobertes Corbades

• Les més habituals són la volta (que pot ser de canó, d'aresta o ogival), la cúpula i el cimbori. Les dues últimes es construeixen damunt del creuer d'una església, en forma d'estructura quadrada, octogonal o prismàtica.

La Volta

Coberta de secció corbada, originada pel desplaçament d'un arc al llarg d'un eix longitudinal que cobreix l'espai comprès entre dos murs o entre diversos pilars o columnes. Les voltes estan constituïdes per dovelles; la dovella central s'anomena clau. Hi ha molts tipus de volta, però les més comunes són la volta de canó, la d'arestes, la de creueria i amb petxines. Durant el gòtic, podem afegir la volta estrellada, la sexpartida i la de ventall.

La Cúpula

• Volta semiesfèrica, formada pel moviment rotatori d'un arc sobre la seva clau o pedra amb què es tanca l'arc.
• Per passar d'una planta quadrada a una circular hi ha dues maneres de fer-ho: les trompes i les petxines. Les trompes són petits elements semicònics que es col·loquen a l'angle dels murs i converteixen un espai interior quadrat en un octogonal. Les petxines són aquells elements que ocupen els llocs buits entre els arcs que sustenten la cúpula i que resolen l'enllaç de la base circular del tambor amb la planta quadrada del creuer. De vegades es decoren amb pintures i relleus.
• Les parts de la cúpula són (quan no és només una semiesfera): tambor (anell octogonal o cilíndric sobre el qual s'assenta la cúpula per donar-li més altura); cúpula/casquet (la volta semiesfèrica pròpiament dita); llanterna/coronament. L'entrada de llum es fa a través d'unes obertures o finestres obertes al tambor i a la llanterna.
• Tipus de cúpula més habituals: la cúpula de mitja taronja, l'el·líptica, la bulbosa i, actualment, la geodèsica.