Elogi de l'Aigua: Anàlisi i Significat de l'Escultura de Chillida

Elogi de l'Aigua: Una Anàlisi Detallada

Temàtica

Tipus de tema: al·legòric.

Font literària: en part mitologia grega.

Tema i iconografia: La gran escultura suspesa en el buit, amb els quatre braços colossals, recorda els dits d’una mà que fa el gest de tancar-se per poder agafar l’aire que l’envolta.

Descripció de l'Obra

Elements Tècnics

• Materials: formigó i acer.
• Tècnica: encofrat (tècnica constructiva escultòrica que permet, mitjançant un gran motlle i una armadura de fusta, omplir el motlle per tal de donar una forma determinada al formigó en pasta amb què s’omple).
• Cromatisme: monocroma.

Elements Formals

Elogi de l’Aigua és una descomunal estructura de formigó suspesa en l’aire per mitjà d’uns potents cables d’acer; està format per un cos central del qual surten quatre grans urpes que es corben cap a l’interior; a sota hi ha un estany artificial on es reflecteix i s’emmiralla tota l’obra.

L’escultura és exempta i multifacial, doncs admet diferents punts de vista i convida a l’espectador a envoltar-la per observar-la des de diferents angles. És asimètrica degut a la diferent posició de les urpes i desproporcionada, ja que els apèndixs són massa grans en relació al cos central. La seva composició és tancada, ja que els braços es corben cap a l’interior. Predominen les línies corbes de les urpes i les línies inclinades dels cables amb les rectes horitzontals i verticals del cos central. Es busca l’equilibri entre el volum pesant de l’estructura del formigó i l’aire que l’envolta i que sembla atrapar amb les urpes; el fet que estigui suspesa pels cables sobre l’aigua de l’estany fa que resulti lleugera. L’escultura és dinàmica, ja que sembla suspesa i les urpes sembla que intentin capturar l’aire, i de ritme lent. Es tracta, també, d’una figura molt expressiva per les seves formes lleugeres, ingràvides, que semblen desafiar les lleis de la física. Les superfícies són llises, però les seves formes corbes creen efectes de clarobscur. La textura presenta les petites rugositats que presenta el formigó.

Antecedents i Influències Posteriors

Eduardo Chillida fou un artista autodidacta que es basà en la tradició artesanal basca, especialment el treball de la forja i del ferro. A més, la seva etapa de porter de futbol i el seu pas per la facultat d’arquitectura el feren valorar l’espai com a element principal de l’escultura. Aquesta valoració de l’espai i del buit el feren admirar l’obra escultòrica de Henry Moore. La seva relació entre art i natura recorda el caràcter màgic dels grans monuments megalítics prehistòrics. S’ha convertit en un referent per a tots els escultors contemporanis.