Empirisme de Locke: Origen de les Idees i Graus del Coneixement
Crítica a les Idees Innates (Locke)
Raons per negar l'existència d'idees innates:
- Ni els nens ni els necis tenen coneixement de veritats elementals. Si naixéssim amb un mínim d'idees, aquest coneixement no admetria excepció, però és un fet que aquests tipus de persones desconeixen aquestes veritats.
- No és admissible que es tinguin idees sense ser-ne conscient, perquè tenir una idea és conèixer-la.
- Encara que hi hagués idees innates, s'haurien de posar en dubte i no serien reconegudes com a tals fins que fossin activades o percebudes per la raó.
Idees Simples: L'Origen del Coneixement
Totes les idees provenen de l'experiència. Els sentits són afectats per:
- Objectes sensibles: Generen idees de sensació (experiència externa).
- Operacions internes de l'enteniment: L'enteniment també pot percebre les seves pròpies operacions (pensar, dubtar, creure, etc.), generant idees simples de reflexió (experiència interna).
Aquestes idees simples provenen d'un sentit sol, de diversos sentits, només de la reflexió o d'una combinació de sensació i reflexió.
Idees Complexes: Construcció de l'Enteniment
L'experiència sensible ens proporciona un conjunt inconnex d'idees simples (els àtoms a partir dels quals construïm el coneixement). L'enteniment té un paper actiu combinant aquestes idees simples per formar idees complexes mitjançant:
- Combinació: Unint vàries idees simples per formar-ne una de nova (ex: idees de substàncies com 'poma' = idea de color + forma + gust...).
- Comparació: Posant idees una al costat de l'altra per establir relacions (ex: relacions morals, comparant accions amb una llei; relacions de causalitat, identitat, etc.).
- Abstracció: Separar una idea de les circumstàncies particulars de temps i lloc per formar idees generals (ex: la idea general d''home' a partir d'observar individus concrets).
Els Graus del Coneixement segons Locke
Al seu Assaig sobre l'enteniment humà, Locke defineix el coneixement com la percepció de l'acord o desacord i la connexió entre les nostres idees. Hi ha diferents graus de certesa:
- Coneixement intuïtiu: Percepció immediata de l'acord o desacord entre idees, sense necessitat d'idees intermèdies. Proporciona certesa absoluta i és el coneixement més perfecte (ex: un cercle no és un triangle, el blanc no és el negre).
- Coneixement demostratiu: Percepció de la relació entre dues idees mitjançant idees intermèdies conegudes per intuïció (un raonament). És fiable, però menys evident que l'intuïtiu (ex: demostracions matemàtiques, l'existència de Déu).
- Coneixement sensible (o sensació): Coneixement de l'existència particular de les coses finites fora de nosaltres, mentre les estem percebent. És el més insegur i imperfecte, tot i que informa amb certesa sobre l'existència actual d'aquests objectes particulars.
Abast i Límits del Coneixement
L'extensió del nostre coneixement depèn de la nostra capacitat per percebre les relacions entre les nostres idees i està limitada per elles. Què podem conèixer de les substàncies cartesianes?
Res Extensa (Substància Material)
Les coses materials són conegudes a través de les idees que en tenim (qualitats primàries i secundàries). Tanmateix, Locke afirma que tenir una idea d'una cosa no garanteix que aquesta existeixi més enllà de la nostra percepció actual. La sensació prova l'existència de la cosa mentre la percebem, però no ens dóna un coneixement cert de la seva essència real (la substància subjacent), que roman incognoscible.
Res Cogitans (Substància Pensant)
Podem conèixer el jo o l'ànima per intuïció. Tenim una certesa intuïtiva de la nostra pròpia existència cada cop que pensem, dubtem o sentim ("Penso, llavors existeixo"). Aquesta és la idea de certesa per excel·lència, ja que mostra de manera evident i immediata la connexió entre pensar i existir.
Res Infinita (Substància Divina)
De l'existència de Déu podem tenir un coneixement demostratiu. Argumentant des de la nostra pròpia existència (coneguda per intuïció) cap a una causa primera necessària i eterna, podem demostrar l'existència de Déu. Aquest coneixement és fiable, tot i que la connexió entre les idees no és immediatament evident, sinó que requereix un raonament.
Context de la Teoria Política de Locke
El pensament polític de Locke sorgeix en el context anglès del seu temps (segle XVII), marcat per conflictes religiosos i polítics (com la Revolució Gloriosa). Des d'un punt de vista sociopolític, la realitat anglesa era diferent de la del continent europeu, on predominaven les monarquies absolutes. A Anglaterra, la societat debatia activament sobre els límits del poder monàrquic i quin era el millor model d'Estat per garantir els drets i llibertats.
Mecanismes de la Ment: Associació d'Idees
Locke analitza la ment i les seves operacions per comprendre com es forma el coneixement. A més de la combinació activa d'idees per l'enteniment, també actuen mecanismes més passius:
Memòria
Facultat que permet emmagatzemar les idees simples (derivades de les impressions sensibles o la reflexió), retenint-les i conservant-les per poder recuperar-les i reproduir-les posteriorment.
Imaginació
Facultat que permet combinar idees de manera més lliure i creativa que l'enteniment, podent alterar l'ordre, canviar idees simples per altres i formar imatges complexes, no necessàriament corresponents a la realitat.