Energia i Demografia: Conceptes, Producció i Polítiques

Recursos Energètics Minerals

Els recursos energètics minerals són la principal font d'obtenció d'energia. Es tracta de materials combustibles no renovables.

Petroli

El petroli es va començar a comercialitzar al segle XIX. És una font energètica per moure vehicles, que s'utilitza mitjançant la destil·lació fraccionada per obtenir combustibles gasosos i líquids. L'obtenció, la comercialització, el transport i el consum d'aquest recurs són un problema ambiental important, ja que contribueix significativament a l'efecte hivernacle.

Carbó

El carbó és una roca fòssil i el segon recurs més important en la producció energètica, després del petroli. Aquesta roca, en cremar-se, expulsa gasos d'efecte hivernacle i pot provocar pluja àcida. El consum de carbó ha augmentat a mesura que el petroli s'ha anat encarint.

Gas Natural

El gas natural està format principalment per metà. És menys contaminant que altres combustibles fòssils, tot i que també contribueix a l'efecte hivernacle. S'utilitza per generar electricitat i per fabricar combustible.

Urani

L'urani no és un combustible fòssil ni un mineral energètic per si mateix, però es pot convertir en mineral energètic després de transformar-lo. És necessari per al funcionament de les centrals nuclears. No contribueix a augmentar l'efecte hivernacle, encara que el seu ús comporta risc d'accidents nuclears.

Fonts d'Energia Renovables

Energia Hidroelèctrica

L'energia hidroelèctrica és un recurs renovable que consisteix en l'aprofitament de l'energia cinètica de l'aigua. Es fa principalment mitjançant la construcció de preses i l'ús de turbines. La conversió de l'energia mecànica en elèctrica es fa mitjançant turbines. És l'energia renovable més important.

Energia Eòlica

L'energia eòlica es basa en l'aprofitament de la força cinètica del vent. Abans de la industrialització, s'aplicava especialment al transport i als molins de vent. Actualment, es capta com a energia mecànica mitjançant aerogeneradors per convertir-la en energia elèctrica. Existeixen dues infraestructures principals: les minicentrals i els parcs eòlics.

Energia Solar

L'energia solar prové de la radiació solar. D'aquesta s'obté l'energia tèrmica, l'energia fotovoltaica i l'energia termosolar. La transformació de l'energia solar en elèctrica es fa mitjançant panells fotovoltaics.

Producció Energètica a Catalunya

Catalunya, actualment, és energèticament dependent, ja que amb prou feines produeix el 32% del total de l'energia que consumeix. El 68% de l'energia que necessita ha de ser importada en forma de petroli, gas i electricitat, que arriben gràcies a les xarxes de subministrament o mitjançant vaixells. L'energia principal que produeix (elèctrica) s'obté de centrals nuclears, cicles combinats, cogeneració, fonts renovables i d'altres sistemes. Respecte al consum d'energia final per sectors econòmics, el percentatge més gran correspon al transport (42,9%), seguit de la indústria (26,9%), el sector domèstic (14,2%), els serveis (12,2%) i el sector primari (3,8%).

Producció Energètica a Espanya

Espanya té una forta dependència energètica, especialment alta en el sector del transport, seguida del sector industrial i del sector d'«usos diversos». Gairebé la totalitat dels combustibles fòssils s'han de comprar a altres països. L'eficàcia global dels sistemes energètics depèn de la qualitat i del bon funcionament de les infraestructures energètiques, les quals han de garantir l'emmagatzematge, la generació i la distribució. El 60% de l'energia elèctrica produïda a Espanya prové de fonts no renovables, entre les quals hi ha l'energia nuclear (21%), seguida del carbó, la cogeneració i el gas de cicle combinat. L'energia eòlia (20%) és la font renovable més important, seguida de la hidràulica i de l'energia d'origen solar. Després de la crisi financera global, el consum energètic d'Espanya ha crescut en reprendre's l'activitat econòmica. Això ha comportat l'augment de les importacions de combustibles fòssils i de la producció energètica, i ha incrementat l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Per millorar l'eficiència i l'estalvi energètic s'han promogut la Llei de Canvi Climàtic i Transformació Energètica o el Pla Integrat d'Energia i Clima.

Política Energètica de la UE

La UE produeix només un 5,5% del total de l'energia que consumeix. Altres reptes de la UE inclouen l'augment de la producció d'energies renovables. El nucli de la política energètica de la UE està orientat a enfortir la integració dels sistemes energètics i la descarbonització de l'economia. Els seus objectius per al període 2021-2030 són: una reducció del 40% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, una quota del 32% d'energies renovables i una millora del 32,5% de l'eficiència energètica.

Dinàmica Demogràfica: Conceptes Clau

Dinàmica demogràfica

Estudi de les poblacions humanes des del punt de vista de la seva evolució al llarg del temps i dels mecanismes a través dels quals es modifica la seva dimensió i distribució.

Creixement vegetatiu

Diferència entre la natalitat i la mortalitat.

Creixement migratori

Diferència entre emigració i immigració.

Taxa de natalitat

Nombre de naixements en un territori en el període d'un any per cada mil habitants. S'expressa en tants per mil.

Taxa de mortalitat

Nombre de defuncions en un territori en el període d'un any per cada mil habitants.

Taxa de creixement vegetatiu

Diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.

Fecunditat

Nombre de fills nascuts per dona o per grups d'edat femenins. Es considera nascut viu el nadó que sobreviu 24 hores com a mínim.

Factors biològics

Causes fisiològiques que provoquen un fenomen.

Factors socials

Causes socials d'un fenomen, degudes a les tradicions, a la cultura, etc.

Celibat

Estat d'una persona adulta que no és casada, especialment per motius religiosos.

Índex conjuntural de fecunditat

Nombre mitjà de fills d'una dona al llarg de la seva vida fèrtil, suposant que la fecunditat de cada grup d'edat es mantingui constant. Quan és inferior a 2,1, les generacions no es reemplacen per creixement vegetatiu.

Taxa de fecunditat general

Total anual de naixements dividit per la població femenina de 15 a 49 anys, en edat fèrtil, multiplicat per mil.

Índex de reemplaçament poblacional

Nombre mitjà de fills per dona per sota del qual la població ja no es reemplaça i comença a disminuir. Aquest índex és del 2,2 als països desenvolupats i oscil·la entre 2,5 i 3 als països menys desenvolupats.

Estructura de la Població

Estudi de les persones que formen una població agrupades segons criteris diferents. Els dos criteris més importants són el sexe i l'edat.

Piràmide d'edats o de població

Gràfic que representa la quantitat o el percentatge de persones d'una població, dividides per sexes (horitzontal) i per edats (vertical). La forma d'aquesta depèn de la fecunditat, la mortalitat i les migracions.

Desnatalitat

Caiguda accentuada i ràpida de la natalitat a causa de crisis econòmiques o guerres.

Índex de masculinitat

Quantitat d'homes per cada 100 dones.

Taxa de dependència

Relació entre la població adulta d'un territori i la constituïda per les persones grans i joves.

Baby boom

Expressió anglesa que designa l'increment de la natalitat que es va produir a molts països després de la Segona Guerra Mundial. S'usa per descriure un increment sobtat de la natalitat després d'un conflicte bèl·lic.

Índex d'envelliment

Quocient entre el nombre de persones de 65 anys o més i el nombre de joves de menys de 15 anys.

Índex de sobreenvelliment

Quocient entre el nombre de persones de 85 anys o més i el nombre de persones de 65 anys o més.

Taxa d'envelliment

Percentatge de persones de 65 anys o més sobre el total de la població.

Esperança de vida

Càlcul de la mitjana dels anys que pot esperar viure una persona en el moment de néixer o a partir d'una edat determinada.

Gerontologia

Especialitat mèdica que atén els problemes de la vellesa.

Taxa de sobreenvelliment

Proporció en percentatge de les persones de més de 80 anys sobre la població total.