Energia i Política Energètica a Catalunya, Espanya i la UE: Fonts Renovables, Institucions i Fons Europeus

L'URANI és un mineral d'energia de baixa emissió durant un procés de transformació complex i és necessari per al funcionament de les centrals nuclears que produeixen electricitat. Problemes: no té efecte hivernacle, però genera residus nuclears i un major risc d'accidents nuclears.

FONTS D'ENERGIA RENOVABLE

• Energia hidroelèctrica (de major impacte): aprofita l'energia potencial de l'aigua. Al segle XIX es va començar a convertir l'energia mecànica en energia elèctrica mitjançant turbines, cosa que va canviar l'economia i la vida quotidiana.
• Energia eòlica: es basa en l'aprofitament de la força cinètica del vent, que es capta com a energia mecànica mitjançant aerogeneradors per convertir-la en energia elèctrica.
• Energia solar: permet desenvolupar diferents sistemes d'aprofitament de les radiacions solars, basats en tecnologies i infraestructures específiques. Els més habituals són l'energia tèrmica, la fotovoltaica i la termosolar.

PRODUCCIÓ ENERGÈTICA

Catalunya ha hagut de fer front a la pobresa de fonts d'energia, aprofitant els recursos disponibles. La dependència energètica és d'un 32% del que consumeix. L'energia principal que produeix és l'elèctrica, que s'obté de les centrals nuclears, cicles combinats, cogeneració, energies renovables i altres fonts. Disposa d'una xarxa que abasta tot el territori i que pot satisfer les necessitats dels consumidors.

Espanya: té una forta dependència energètica (25%), sobretot en el transport i la indústria. El 60% del total de l'energia produïda a Espanya procedeix de fonts no renovables (energia nuclear, carbó, cogeneració i gas de cicle combinat).

La producció energètica d'un país pot ser influïda per causes naturals, econòmiques, tecnològiques i polítiques. Per garantir el subministrament energètic cal la integració dels sistemes energètics, la seva interconnexió, i garantir l'emmagatzematge de la generació i la seva distribució.

POLÍTICA ENERGÈTICA DE LA UE

La UE té alguns reptes energètics: augmentar la producció d'energia renovable i la seva diversificació, millorar l'eficiència energètica, millorar les xarxes energètiques i reduir les emissions de CO2. La UE produeix un 5,5% a nivell mundial i té una dependència d'un 50%. Està formada per un conjunt de directives, reglaments i estratègies orientades a enfortir la integració dels sistemes energètics i la descarbonització de l'economia.

Marc estratègic: reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, augmentar l'energia renovable i millorar l'eficiència energètica.

EUROSTAT 1988

Per harmonitzar la diversitat de territoris s'utilitza la Nomenclatura d'Unitats Territorials Estadístiques (NUTS):

• NUTS 1: «Regions comunitàries europees», de dimensió més gran, principals àrees de planificació econòmica.
• NUTS 2: «Unitats administratives de base», les més utilitzades, que analitzen les situacions i prenen decisions a nivell polític a l'Estat espanyol.
• NUTS 3: divisions territorials a nivell jeràrquic.
• LAU 1 i LAU 2 (municipis): unitats administratives locals.

INSTITUCIONS EUROPEES

• Parlament Europeu: representa el conjunt de la ciutadania, té capacitat legislativa i exerceix control sobre la resta d'institucions.
• Consell Europeu: braç legislatiu, representa els estats membres, aprova pressupostos i coordina les polítiques econòmiques dels estats membres.
• Comissió Europea: braç executiu, pot tenir iniciatives legislatives, gestiona i aplica les polítiques comunitàries i el pressupost.
• A més, el Consell de la UE, el Tribunal de Justícia, entre d'altres.

POLÍTICA REGIONAL

La UE disposa de 2 mecanismes financers per fomentar la política de cohesió entre les diferents regions.

Fons estructurals: poden sol·licitar-los totes les regions.

• Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER): concedeix ajuts econòmics en diferents àmbits: innovació tecnològica, tecnologies de la informació, inversió i comunicació.
• Fons Social Europeu (FSE) (1958): objectius d'augmentar l'ocupació, promoure la inclusió social, reduir la pobresa, millorar l'educació i l'eficàcia de l'administració pública.

Fons de cohesió: poden obtenir-lo les regions en desenvolupament (les que no arriben al 90% del PIB mitjà), per finançar projectes d'infraestructura relacionats amb el medi ambient i el transport.