Energies Alternatives i Indústria a Espanya

Energies alternatives: són aquelles que s'extreuen d'elements renovables de la naturalesa com el vent, l'aigua, el sol... La seva aplicació principal és proporcionar energia elèctrica. Representen només el 6% de l'energia total a Espanya. Les energies alternatives s'estan potenciant perquè no contaminen i contribueixen a l'autoabastiment. Exemple: energia eòlica per aerogeneradors i energia solar per plaques.
Deslocalització industrial: El terme “deslocalització” industrial o empresarial es comença a utilitzar en el nostre país al llarg dels anys vuitanta, en l'època de les reconversions industrials de sectors com el tèxtil, metall i altres. Són els desplaçaments de producció d'uns territoris on és més car produir, a altres on els resulta més econòmic, amb la finalitat de reduir costos. Afecta sectors tradicionals i intensius de mà d'obra, fonamentalment sectors com el tèxtil i la confecció, calçat, joguines i agroalimentaris, però no únicament. Empreses de tecnologies intermèdies com la indústria de l'electrònica i
productes electrònics de consum estan també afectades per aquest fenomen. Exemple: moltes fàbriques espanyoles s’han convertit en magatzems de venda de productes que fabriquen a altres països i que són venuts on, fa uns anys, eren produïts.

Reindustrialització: es va iniciar a partir de 1983 amb la intenció de reactivar el teixit industrial i generar llocs de treball alternatius en aquelles ciutats o comarques en crisi industrial. Era un tractament de “xoc” per a reanimar el teixit industrial malalt. Es va intentar diversificar la indústria i fomentar millores tecnològiques. Les ZUR (Zones d'Urgent Reindustrialització) van rebre ajudes fiscals especialment subvencionades, si es dedicaven a I+D. Exemple: la reconversió industrial que es va dur a terme als Forns del Mediterrani, a la ciutat de Sagunt.
Indústria puntera: són aquelles que representen sectors d'alta tecnologia (microelectrònica, telemàtica, automatització, biotecnologia, etc...) ubicats en centres d'investigació i empreses pertanyents als sectors més innovadors. Solen establir-se en els parcs tecnològics o científics i funcionar com a incubadores d'empreses mentre es decideix si són o no viables. Exemple: parcs tecnològics de València o de Barcelona.
Parc tecnològic: són espais industrials limitats en els quals hi ha una presència notable d'iniciativa oficial (estatal, autonòmica, municipal...) a fi d'atraure empreses de tecnologia punta, amb important aportació en I+D i també amb col·laboració entre empreses i universitats. Exemple: Parc del Vallès (Catalunya) o de Paterna (València).

Matèria primera: són els recursos d'origen mineral o agrícola que les persones extreuen de la natura que, per una sèrie de transformacions industrials o artesanals, es transformen en productes intermedis o productes de consum. Generalment, al seu estat natural, sense cap transformació, no són gaire utilitzables. Exemple: la fusta, el cotó, els minerals...
Indústria madura: indústria afectada per la reducció de la demanda, pel descens de la competitivitat i per les exigències de la política comunitària a reduir la producció pel fet que presenta una capacitat instal·lada superior als requeriments del mercat. Les característiques centrals d'una indústria madura són: excés de capacitat instal·lada, pressió en els costos i baixa rendibilitat. Exemple: la indústria siderúrgica dels Alts Forns del Mediterrani o la dels Alts Forns de Biscaia.
Indústria lleugera: indústria normalment menys intensiva en l'ús de capital que la indústria pesada, i més orientada al consumidor últim que al consum intermedi per part d'altres empreses. Normalment les seves instal·lacions provoquen menys impacte al medi ambient que les associades a la indústria pesada, i les lleis urbanes normalment donen més facilitats perquè s'instal·lin en àrees residencials. Exemple: indústria alimentària o tèxtil.