Enric Valor: aportació lingüística i policentrisme convergent

Enric Valor i Vives: La Seua Aportació Lingüística Clau

Enric Valor ha influït significativament en la llengua de la resta dels catalanoparlants. Ell és qui ha desenvolupat, a través dels seus textos gramaticals i de la seua obra literària, el policentrisme convergent, recomanat per Pompeu Fabra, que busca potenciar les solucions valencianes més coincidents amb les formes literàries del Principat. Aquest enfocament combina la fidelitat al llenguatge parlat amb l'aproximació a la resta de la comunitat lingüística.

En la seua obra, Valor aconsegueix un equilibri perfecte entre l'adhesió disciplinada a la normativa unitària i la defensa de les peculiaritats de la modalitat valenciana. Aquestes peculiaritats són ben legítimes, ja que es remunten als segles gloriosos d'esplendor medieval. La seua producció sap trobar el punt òptim entre la parla real, viva i espontània del poble valencià, i el model de llengua convergent amb la resta de varietats del nostre idioma.

Morfologia Nominal i Verbal en l'Obra de Valor

L'èxit de les seues gramàtiques, i en especial de la flexió verbal, demostra la seua influència en la morfologia. Per exemple, Valor bandeja (rebutja o evita) formes com tu eres, el demostratiu este, l'imperfet en -ara o el numeral huit, que són generals a València, enfront de les formes clàssiques o generals tu ets, aquest, l'imperfet en -s o vuit.

Innovacions Sintàctiques Proposades per Valor

Enric Valor introdueix noves formes sintàctiques com no tant, no tan o més poc al costat de menys que. També proposa valors diferents per a les construccions amb en + infinitiu o al + infinitiu: si té valor adverbial temporal, s'utilitza al o a l' si es refereix al passat, i és preceptiu l'ús de la preposició en si es refereix al futur. A més, destaca la velarització en les desinències de la primera persona del present d'indicatiu i el subjuntiu dels verbs de la segona conjugació, com cullc o morc.

Valor va ser un model de llengua oral, amb una llengua perfectament normativa i ben arrelada al seu parlar nadiu, i va intentar transmetre-la als locutors del programa històric, com ens assenyala Toni Mestre.

La Recuperació del Lèxic Valencià per Enric Valor

Enric Valor ha contribuït significativament a la recuperació del lèxic i a la dignificació literària del vocabulari popular valencià. Valor va heretar el lèxic ric i variat de principis de segle de les comarques de l'Alcoià, la Marina, l'Alacantí, l'Horta de València i els Ports de Morella, on encara es podia viure només en valencià.

La recuperació de la llengua havia d'anar acompanyada de l'inventari i posada en circulació de tots els lexemes vius i genuïns, sense importar si eren acceptats o no per la normativa lèxica. L'escriptor valencià, que posseeix una llengua viva nadiua, usual, popular, instintivament ben usada, natural i espontània, sempre ha estat coherent i conseqüent amb aquestes idees. Tant en les gramàtiques com en rondalles, novel·les i obres lexicogràfiques publicades, ho ha posat en pràctica de les següents maneres:

• En les gramàtiques: Exemplificant els usos amb un ric vocabulari valencià general absent dels diccionaris normatius del moment, com ara: bresquilla, creïlla, joguet, llogaret.
• En les obres literàries (rondalles o novel·les): Emprant tots els lexemes que creia necessaris per aconseguir el propòsit literari i per salvar les paraules, com ara: alteró, amprar, carrasca.
• En els dos diccionaris: Lèxic, locucions i frases fetes són utilitzats en tota la seua obra. Va editar el 1993 un recull modèlic de moltes expressions peculiars de la llengua.