Ensaio i narrativa en llengua gallega: evolució i autors destacats

Ensaio

L'ensaig experimenta un important creixement des dels anys 80, degut a l'aparició o consolidació de diverses revistes de pensament que comparteixen una visió moderna i galleguitzadora: la revista Grial, la creació de col·leccions específiques en les editorials, la traducció de textos d'altres llengües i l'aparició de premis dirigits a l'ensaig, com el Premio Ramón Piñeiro, i la galleguització de determinats àmbits universitaris.

Temes

• Ensaig econòmic i polític: Xosé Manuel Beiras Torrado amb O atraso económico de Galicia i Camilo Nogueira amb A memoria da nación.
• Ensaig sociolingüístic: Pilar García Negro amb Sempre en galego.
• Ensaig teològic: els teòlegs Andrés Torres Queiruga i Xosé Chao, i l'historiador Francisco Carballo.
• Filosofia: l'Aula Castelao de Filosofia, la Setmana de Filosofia de Ponte, Antón Baamonde i Marcial Gondar amb Crítica da razón galega.
• Ensaig literari i feminista: Méndez Ferrín i Teresa Moure.

Narrativa

La narrativa viu una consolidació i un gran conreu d'aquest gènere, afavorits per la introducció de la nostra llengua en el sistema escolar, la creació de noves editorials i de premis narratius. Hi ha una important diversificació temàtica: els temes més tradicionals conviuen amb altres que reflecteixen el nou panorama social.

Nous subgèneres

• Novel·la policíaca o negra: Címe en Compostela de Carlos Reigosa i A praia dos afogados de Domingo Villar.
• Novel·la de l'oest o western: A norte de Frank González i de X. Fernández Ferreiro.
• Ciència ficció: Soños eléctricos de Ramón Caride.
• Novel·la històrica: Un home de Vilameán de Xoán Hernández Vilar i Os mortos daquel verán de Casares.
• Narrativa artúrica: Galván en Saor de Darío X. Cabana.
• Narrativa infantil i juvenil: un autèntic auge provocat per la implantació de la matèria de Llengua i Literatura Gallega a l'ensenyament, com Os misterios das baladas de Xabier Docampo.

Experimentació

Continua l'experimentació: els personatges deixen de ser els herois, es produeixen trencaments en la presentació cronològica dels fets, deixa de ser predominant el narrador omniscient i s'empra el multiperspectivisme. Sovint apareixen diverses històries combinades, desapareixen els límits de la novel·la i s'hi incorporen anuncis, informes, etc.

Autors

Suso de Toro

Col·laborador habitual de la premsa gallega i estatal, segueix una línia crítica i experimentalista caracteritzada per la presència de l'humor i la ironia i per l'ús d'un registre col·loquial. En els llibres de relats (Polaroid) i de novel·la (Land-Rover) recrea un món urbà on predominen els personatges marginals.

Manuel Rivas

Periodista important de la premsa estatal i decidit defensor del periodisme en gallec, poeta i narrador d'enorme èxit, amb obres caracteritzades per la síntesi del tradicional i el contemporani: Os comedores de patacas, que reflecteix el encontre del món rural gallec amb el món urbà, Que me queres amor i Todo é silencio.

Teresa Moure

Professora de la USC i autora molt premiada, amb A seira das árbores i Herba moura.