Entendre la Diglòssia i la Minorització Lingüística

Diglòssia

La concepció de diglòssia, de Fergusson (1959), parteix de l'estudi d'una situació en què coexisteixen dues varietats d'una mateixa llengua (varietat alta: A i varietat baixa: B). Diglòssia seria, segons Fishman (1971), aquella situació en què una llengua (A) ocupa àmbits formals i l'altra (B), els àmbits informals.

Minorització Lingüística

La minorització lingüística es produeix en situacions de superposició, en què l'ús d'una llengua subordinant compta amb el suport del poder polític, i l'ús de l'altra llengua -la territorial- esdevé subordinant i es veu entrebancat per aquest mateix poder. Per tant, una llengua minoritzada és aquella que pateix la interposició d'una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés en els usos dins la pròpia comunitat lingüística.

• Es consideren llengües minoritzades: el català
• el bretó
• l'occità
• el basc
• el gallec
• el sard
• el cors
• el caló (entre d'altres).

Monolingüisme

És l'ús/coneixement d'una sola llengua. El monolingüisme pot ésser individual o social. El monolingüisme individual té lloc quan una persona usa una sola llengua de manera habitual. El monolingüisme social es produeix quan, en el context d'una determinada societat, la gent fa servir tan sols una llengua, que coincideix amb la territorial.

Normalització Lingüística

Consisteix a reorganitzar les funcions lingüístiques de la societat per tal de readaptar les funcions socials de la llengua a unes condicions externes canviants.

Normativització

Aracil (1982) ha definit normativització com un doble procés de convergència de les variants dialectals i col·loquials i de diferenciació dels registres o estils funcionals. La normativització implica, doncs, una reforma gramatical que també ha estat anomenada estandarització o codificació, i pressuposa l'aplicació d'unes normes lingüístiques que, com a tals, només han de ser imposades per les autoritats lingüístiques.

Substitució Lingüística

Redistribució de les varietats que formen el repertori lingüístic d'un àmbit sociocultural. Implica contacte i ha de ser descrita en termes d'àmbits d'ús.