Enterrament a Ornans de Courbet: Anàlisi, Context i Realisme
Fitxa Tècnica de l'Enterrament a Ornans
- Títol: Enterrament a Ornans
- Autor: Gustave Courbet
- Cronologia: 1849-1850
- Tècnica: Oli sobre tela (o llenç)
- Estil: Realista
- Tema: Escena Costumista
- Localització: Musée d'Orsay (París)
Context Històric: Revolució i Realisme (1848)
L’any 1848 (un any abans que es pintés el quadre) es va establir el realisme com a punt d’inflexió de la història. Això va suposar la fi del regnat de Lluís Felip d’Orleans i la instauració de la Segona República Francesa.
És també el 1848 quan es publica el Manifest Comunista i s’intensifica la lluita de classes. L'onada revolucionària de 1848 va afectar tota Europa. La filosofia positivista valorava la ciència com a instrument del desenvolupament humà.
En aquest context sorgeix una nova generació d’intel·lectuals i artistes com Balzac, Dickens o Zola, molts d’ells compromesos políticament.
Anàlisi Formal i Tècnica
La tècnica emprada és l’oli sobre tela. Domina la línia vertical dels homes i la creu, i l’horitzontal del paisatge i de la distribució dels personatges, que es troben a la mateixa alçada (isocefàlia). Domina el dibuix sobre el color.
Els colors són majoritàriament freds i foscos, tot i que hi ha algun toc de vermell i el gos que trenca la foscor. La composició és simètrica, profunda i centrífuga (oberta). Hi ha perspectiva, a la qual ajuda la llum natural, que crea clarobscurs i dona volum a l'obra.
El fons és neutre, el temps és referencial i el ritme és equilibrat.
Elements del Realisme
L’estil al qual pertany l’obra és el realisme, i els elements que el caracteritzen són:
- La realitat directa, sense idealització.
- Els protagonistes són la gent del poble.
- El quadre sembla una fotografia, amb figures tallades als marges.
Iconografia i Funció
L’obra és figurativa. El gènere és una escena costumista amb elements religiosos i paisatgístics. Pel que fa a la iconografia, en l’enterrament es poden veure:
- L'enterrador impacient.
- Dones plorant (ploradores professionals).
- Un grup de diferents classes socials reunides en el moment del ritual funerari.
La funció de l'obra és expressiva i decorativa. El comitent (patrocinador) és desconegut.
Influències i Recepció Crítica
Les influències anteriors d’aquesta obra són L’enterrament del senyor d’Orgaz d'El Greco i L’aiguader de Sevilla de Velázquez.
Pel que fa a la importància en la història de l’art, la seva presentació va suscitar grans crítiques en els sectors més acadèmics dels jurats d’exposicions, que van desaprovar el quadre a causa de la falta deliberada de bellesa en l’escena, la vulgaritat i la lletgesa dels personatges, així com la poca transcendència temàtica.