Enterrament a Ornans — Gustave Courbet (1849–1850)

Enterrament a Ornans — Gustave Courbet

Títol: Enterrament a Ornans
Autor: Gustave Courbet (Ornans, 1819 - La Tour-de-Peilz, 1877)
Cronologia: 1849-1850
Estil: Realisme
Tècnica: oli
Suport: tela
Dimensions: 3,15 x 6,68 m
Localització actual: Musée d'Orsay (París)

Descripció i estil

És la figura més representativa del realisme, que representava la realitat; és un tema-escena de la vida quotidiana on s'observa que els presents a l'enterrament esperen enterrar el difunt. Aquesta temàtica trenca amb l'habitual de l'època i li va valer moltes crítiques.

Elements formals: llum i color

• Equilibri entre llum i dibuix: hi ha un equilibri entre la representació gràfica i la il·luminació.
• Detallisme: atenció al detall en els retrats i en les figures.
• Gamma reduïda de colors: predomini del negre per donar dramatisme.
• Reproducció de la llum: llum real provinent de l'alba.

Composició

Predomini de la línia horitzontal i absència d'un ordre jeràrquic clar; això fa que l'espectador es fixi en l'acció. Hi ha tres focus principals: el capellà, l'home que s'eixuga les llàgrimes i el grup de ploraners.

Funció de l'obra

La presentació d’aquesta obra al Saló de París de 1850 va provocar un gran escàndol i va ser durament criticada, tant per l’atreviment de la temàtica ja citada anteriorment com per l’alt grau de verisme dels retrats.

Significat

Alguns historiadors han interpretat l’obra com una al·legoria política. En aquest context, la presència dels dos homes vestits de jacobins a peu de fossa indicaria que s’està enterrant la República (arriba el Segon Imperi). I, d’altra banda, els vestits de dol dels assistents a la cerimònia serien una manera de reivindicar el principi revolucionari d’igualtat per a la població rural. El cert, però, és que l’objectiu de Courbet en pintar aquest quadre era plasmar un esdeveniment social de manera objectiva.

Context històric

L’obra s’inscriu en l’època de les revolucions burgeses de mitjans del segle XIX a França, com la de 1848 a París, on s’hi va incorporar activament el món obrer amb un ideari propi. Apareixen les organitzacions obreres, els sindicats i les ideologies marxista i anarquista. Burgesia i proletariat s’enfrontaran per les seves diferències de classe, fruit de l’evolució del capitalisme i de la societat industrial.