L'Entremament del Senyor d'Aorgaz: Anàlisi de l'Obra de El Greco
L'Entremament del Senyor d'Aorgaz
Fitxa tècnica:
Autor: El Greco
Cronologia: S.XVI
Estil: Manierista
Localització: Toledo
Mides: 4'80 x 3'60
Tema: Religiós
Context històric:
La Itàlia Renaixentista era un mosaic polític format per petites ciutats, denominades per algunes famílies d'aristòcrates o de banquers. Al S.XVI, els enfrontaments entre Francesc I de França i l'emperador Carles V van convertir Europa en un camp de batalla. Aquest conflicte va tenir una gran repercussió a Itàlia perquè el suport del papat a França va provocar l'assalt al Vaticà de tropes imperials l'any 1527, fet que va comportar la decadència del papat i la posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes.
En el terreny econòmic, es va produir un creixement notable a causa de l'activitat manufacturera i comercial, així com dels descobriments geogràfics que van provocar el desenvolupament cultural a les corts i les residències dels mecenes.
El moviment humanista i la posterior ruptura protestant de Luter van canviar radicalment el pensament europeu del moment.
El Greco va rebre formació pictòrica lligada a la tradició bizantina. Cap a l'any 1577, es va instal·lar a la ciutat de Toledo, on va desenvolupar les seves millors obres i va destacar en la temàtica religiosa, paisatgística i en retrat. La seva obra es caracteritza per figures d’un canon allargat amb formes helicoidals i la seva tendència als colors freds, que donen lloc a unes composicions molt personals que lliguen estructures manieristes amb la religiositat contrareformista de l’Espanya del S.XVI i principis del S.XVII.
Descripció formal:
Aquesta obra està formada per dues parts: el cel i la terra, amb nexes d'unió evidents, com la mirada del sacerdot cap al cel, o l'àngel que porta l'ànima al centre, o la creu a l’esquerra del rector de Santo Tomé.
En la part terrenal, els personatges estan col·locats en forma de fris, tancat als extrems per les figures del frare franciscà i del rector. En primer pla, està l'enterrament (senyalat pel fill del pintor), i les figures secundàries estan ordenades com columnes, seguint la perspectiva escalonada o isocefàlia (superposició de caps), que dota l'obra de profunditat. Un altre element que destaca és el gran realisme emprat, present en les vestidures i l'armadura, on apareixen personatges il·lustres de l'època.
Al cel, hi ha una composició en forma de rombe on trobem a Jesús, la Verge, un àngel i un sant. Les figures estan pintades amb colors blanquinosos i estilitzades per destacar el caràcter celestial (diferenciació clara amb la meitat terrenal).