Epistemologia: Racionalisme, Crítica i Criteris de Veritat

Enteniment i Coneixement Intel·lectual

L'enteniment o coneixement intel·lectual (racionalista) és la capacitat activa que té la nostra ment de produir coneixement espontàniament. Engloba la raó, i la seva unitat és la idea.

Kant diu que la metafísica no és una ciència, ja que no ens hem de basar només en l'experiència, sinó també en la raó sobre la realitat. Amb això vol dir que, a partir de les percepcions que rebem, extraiem les idees.

Això implica una actitud crítica: posar en dubte allò donat.

Racionalisme Crític

El Racionalisme Crític és la resposta més actual sobre l'origen del coneixement. Els seus defensors diuen que el coneixement científic és el resultat de la col·laboració entre els sentits, és a dir, l'experiència i els processos racionals. Per tant, l'origen del coneixement es troba en l'experiència i la raó.

• Karl Popper (segle XX): Descart de lleis per la falsabilitat.

Què és la Veritat?

El terme "veritat" es pot utilitzar en diversos sentits: en autenticitat, sinceritat, intensitat, i filosòficament (veritat). Això s'aplica a les nostres idees o proposicions de fets o esdeveniments. (Exemples: el sol és l'estel que emet llum; la lluna és el satèl·lit de la Terra).

Criteris de Veritat

El criteri de veritat és el model que ens indica com ha de ser una proposició per a ser vertadera.

Certesa

Tenir la certesa que alguna cosa és veritat; és a dir, la veritat se'ns presenta de tal manera que no podem dubtar-ne.

Opinió

Judici de les persones que defensen una cosa quasi segura, però saben que poden estar equivocades. No es pot justificar. (Ex: els macarrons amb formatge són els més bons).

Dubte

No saber o no tenir opinió, però tampoc poder refutar-la.

Quin és el límit del coneixement? És possible la veritat?

Les respostes a aquestes qüestions són diverses:

1. Dogmatisme: Defensa que l'ésser humà, amb la raó, pot conèixer-ho tot; no hi ha límits de coneixement. També defensa que només hi ha una veritat absoluta, que és igual al coneixement.
2. Relativisme: Explica que la veritat és relativa a les persones; és a dir, depèn de la subjectivitat de les persones, i per tant, no hi ha coneixement universal ni veritat absoluta.
3. Escepticisme: Sosté que no existeix cap veritat i el coneixement humà es limita a la creença i l'opinió, que és tot allò que no podem demostrar amb l'experiència.
4. Criticisme: El coneixement pot ser possible, però no és definitiu; és qüestionable i, per tant, contínuament revisable.

Reflexió Personal

Jo estic d'acord amb el criticisme, ja que penso que tenim tota la capacitat humana per arribar a coneixements plens de realitat, però alhora també defenso que mai s'han d'aturar aquests coneixements, ja que evolucionem i potser el que creiem ser veritat no ho és o podem modificar-ho.