Epistemologia i Teories del Coneixement: Guia Completa

Concepte i Graus de Coneixement

El coneixement es pot classificar segons el seu grau de certesa i fonamentació:

• Opinió: És subjectiva, insegura i no demostrable. Normalment es basa en raons personals, tot i que poden ser contundents.
• Creença:
  • Ús dubitatiu: No estem segurs, però tenim raons per sostenir-la.
  • Ús assertiu: Estem segurs, però ens falten proves concloents.
• Coneixement: És una creença de la qual estem segurs i per a la qual tenim proves que la justifiquen.

Eines del Coneixement

Les eines del coneixement solen treballar conjuntament per construir la nostra comprensió de la realitat:

• Percepció: Dades proporcionades pels sentits que ens permeten construir la nostra pròpia realitat i estar-hi en contacte. Organitza i interpreta la informació per crear una imatge coherent.
• Memòria: Capacitat de retenir i recordar la realitat, la qual cosa ens permet tenir continuïtat en l'aprenentatge i no oblidar les coses.
• Imaginació: Capacitat de reproduir imatges, modificar-les i crear-ne de noves. Es distingeixen dos tipus:
  • Reproductora: Quan representa la realitat tal com és.
  • Creadora o fantàstica: Quan inventa o anticipa noves imatges.
• Intel·ligència: La capacitat de pensar, entendre, elaborar i relacionar informació per resoldre problemes i saber triar.

Epistemologia Kantiana: Immanuel Kant

Immanuel Kant recull els aspectes més vàlids de l'empirisme i el racionalisme en la seva epistemologia.

La Sensibilitat en Kant

La sensibilitat és la capacitat humana de rebre sensacions que procedeixen de l'exterior, captar-les i retenir-les per descobrir noves veritats. Tota percepció s'ocupa en l'espai i el temps. A partir de les dades externes, creem informació nova amb la qual adquirim coneixements.

L'Enteniment en Kant

L'enteniment és la facultat que reuneix i ordena les dades inconexes percebudes per la sensibilitat. Treballa mitjançant 12 categories (estructures innates). Un exemple seria la substància, que ens fa percebre la realitat com una cosa constituïda per objectes.

Els Tres Factors del Coneixement Segons Kant

Segons Kant, tres factors participen en el procés de coneixement:

• Sensibilitat: Capacitat humana de rebre sensacions que procedeixen de l'exterior, captar-les i retenir-les per descobrir veritats noves.
• Enteniment: És la capacitat que estructura la informació que recullen els nostres sentits, creant una síntesi que pugui reunir i ordenar aquesta diversitat de percepcions (mitjançant les 12 categories).
• Raó: Planteja el "per què". Genera idees metafísiques (idees que no tenen origen en l'experiència).

Segons Kant, no pot haver-hi coneixement sobre les entitats metafísiques, ja que la raó no funciona correctament en aquest àmbit sense dades empíriques.

El Procés de Coneixement: L'Abstracció

La percepció sempre fa referència a una cosa en particular. A partir del coneixement d'un o diversos casos particulars, podem aspirar a un coneixement de major abast i amb pretensió d'objectivitat.

Abstracció: Ajuda a formar un concepte general del que és, i també a distingir les seves diferències que el fan diferent del concepte general del qual és participant.

Gran Discussió Filosòfica: Empirisme vs. Racionalisme (s. XVII-XVIII)

Aquesta discussió va marcar un punt clau en la història de la filosofia:

• Empiristes: Defensen que el coneixement necessita aplicar-hi la raó, però que ha de partir de la percepció dels sentits si no vol perdre's en fantasies.
• Racionalistes: Argumenten que els sentits no són sempre fiables; per tant, per a ells, és la raó i no l'experiència sensorial l'únic que pot construir una base sòlida per al coneixement.

Segons John Locke (empirista), quan naixem, la nostra ment és com un full en blanc (tabula rasa). A partir d'aquell moment, a mesura que anem aconseguint experiències, comencen a gravar-se continguts i, quan els relacionem, anem construint el coneixement.

En canvi, els racionalistes defensen que la nostra ment sí que disposa de continguts des del principi; per tant, no totes les idees les passem per l'aprenentatge a través de l'experiència, algunes són innates en la nostra ment des del nostre naixement.

Racionalitat Teòrica i Pràctica

Kant distingeix entre dos usos de la raó:

• Raó Teòrica: S'aplica al coneixement de la realitat. La podem emprar en tres tipus de coneixements objectius:
  • Fets habituals.
  • Coneixements científics.
  • Teoremes lògics i matemàtics.
• Raó Pràctica: S'utilitza per guiar la pròpia conducta des d'una perspectiva ètica (individual o col·lectiva). Ens ajuda a determinar quins actes són èticament millors.

  Un principi fonamental és respectar sempre la dignitat de les altres persones, considerant-les com a finalitats i mai com a mitjans. Únicament quan actuem pel nostre sentit del deure, respectant les normes, podem considerar si una conducta és moral o no.

La Veritat

Veritat de Fets

Es refereix a la correspondència entre el que pensem o diem i la realitat:

• Realitat autèntica: Objectes i fets tal com són realment.
• Realitat aparent: Forma com apareix aquesta realitat.

La discussió entre aparença i realitat sovint suggereix que les aparences poden ser ocultacions de la realitat.

Veritat de Proposicions

Les proposicions poden ser de dues classes: empíriques i formals.

• Veritat com a Correspondència: Una proposició és vertadera si coincideix amb la realitat que descriu.
• Veritat com a Coherència: Una proposició és vertadera si no entra en contradicció amb la resta de proposicions ja acceptades dins d'un sistema.
• Veritat com a Èxit (Pragmatisme): Una proposició és vertadera quan és útil i, per tant, condueix a l'èxit. Les conseqüències positives indiquen veritat, mentre que les negatives indiquen falsedat.

Criteris per Reconèixer la Veritat

Els criteris principals per reconèixer la veritat són l'evidència i la intersubjectivitat:

• Evidència: Un coneixement és evident quan produeix una certesa que ens impedeix dubtar de la seva veritat.

  Insuficiència d'aquest criteri: Tendim a considerar evidents coses que no ho són, o almenys no per a tothom.

• Intersubjectivitat: Es basa en el reconeixement de la veritat per part de molts subjectes (no només d'un). Per tant, ofereix més garanties d'encertar.

  Insuficiències: Encara que tothom estigui d'acord, això no garanteix que sigui veritat.

Els Límits del Coneixement

Diferents corrents filosòfics han plantejat la qüestió dels límits del coneixement:

• Dogmatisme: Representat per filòsofs com Descartes (s. XVII). És una actitud optimista que defensa la possibilitat d'un coneixement segur, universal i ampliable progressivament.
• Escepticisme: Pirró (s. IV-III a.C.) és considerat el primer escèptic. És l'actitud contrària al dogmatisme, que dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur. L'escepticisme radical nega que sigui possible el coneixement definitiu.
• Criticisme: Proposat per Kant (s. XVIII). És un punt intermedi entre el dogmatisme i l'escepticisme. Sosté que el coneixement és possible, però no inqüestionable i definitiu, sinó que ha de ser revisat i criticat constantment.
• Relativisme: Els sofistes (s. V-IV a.C.) són considerats els pares del relativisme epistemològic i moral. Nega l'existència d'una veritat absoluta, afirmant que només existeixen opinions particulars vàlides en un context social, cultural i històric determinat.
• Perspectivisme: Desenvolupat per Ortega y Gasset (s. XX). És semblant al relativisme, però no nega la possibilitat d'una veritat absoluta. Sosté que totes les perspectives són vàlides i que, si es reunissin, conformarien la veritat absoluta.