L'Erectèon: Història, Arquitectura i el Pòrtic de les Cariàtides

L'Erectèon

• Nom de l'obra: Erectèon
• Autor: Mnèsicles (segle V a.C.)
• Estil: Grec clàssic
• Cronologia: 421-405 a.C.
• Material: Marbre del Pentèlic
• Tipologia: Temple
• Localització: Acròpoli d'Atenes

Context històric

Un cop acabades les guerres mèdiques, Atenes decideix reconstruir l'Acròpolis de manera ostentosa per demostrar a les altres polis el seu poder, després d'haver liderat la Lliga de Delos i haver sortit victoriosos de les batalles contra els medes (perses). Tota la reconstrucció de l'Acròpolis es duu a terme sota les ordres de Pèricles, el governador de la polis d'aleshores.

Anàlisi formal

És un edifici irregular a causa del fet que van construir-lo en un terreny desigual i, a més, van haver d'encabir-lo entre els antics temples de culte de Cècrops i Erecteu, els quals van acabar unint-se per formar l'Erectèon que coneixem actualment.

La façana general de l'edifici consta de:

• Un pòrtic nord hexàstil.
• Una façana occidental de quatre pseudocolumnes.
• El pòrtic de les Cariàtides al sud.
• El pòrtic principal, també hexàstil, a l'est.

Cal destacar les famoses cariàtides, que tenen una doble funció: de suport i decorativa. La planta, la característica principal de la qual és la seva irregularitat degut als desnivells del terreny i al fet que s'havien de respectar uns llocs de culte més antics. El pòrtic principal és hexàstil i condueix a l'estança principal, dedicada a Atenea protectora. Darrere d'aquesta estança n'hi ha dues més, una dedicada a Posidó i l'altra dedicada a Erecteu, a les quals només s'hi accedeix a través d'una estança dedicada a Cècrops.

Anàlisi conceptual

Realitzat en marbre del Pentèlic, ens trobem davant un temple complex i original que havia d'aixecar-se en un recinte on es realitzaven cultes antics i es conservaven els dons miraculosos que havien fet els déus Posidó i Atenea en la seva disputa pel domini d'Atenes. En ell també es rendia culte als llegendaris reis Erecteu i Cècrops. Per tant, la funció d'aquest edifici era religiosa.

Models i influències

Segueix el model dels temples grecs i és el màxim exponent de l'ordre jònic. Les influències posteriors s'observen en l'època romana, renaixentista i neoclàssica.