Eros i Psique d'Antonio Canova: Anàlisi i Interpretació

Eros i Psique: Fitxa Tècnica

• Autor: Antonio Canova
• Cronologia: 1787-1793
• Estil: Neoclassicista
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Marbre
• Cromatisme: Monocromàtic
• Tema: Mitològic
• Localització: Museu del Louvre (París)

Anàlisi Formal i Tècnica

Des d'un punt de vista unifacial, Canova intenta expressar el rigor de l'art neoclàssic i mostra l'ideal de bellesa masculí i femení de l'època. Els cossos tracen una aspa determinada per les ales del déu grec, al centre de la qual passa l'espai entre els llavis dels dos amants. En aquest instant fugisser del petó, l'autor l'enquadra en un cercle format pels braços de Psique que agafen i envolten Eros pel cap i el cos.

Lluny de la característica neoclàssica, l'autor aconsegueix una obra plena de tendresa i fa que l'espectador centri la mirada d'atenció en el punt focal. Inconscientment, aconsegueix transformar la duresa del marbre en una textura suau i delicada. Gràcies a aquest acabat, s'aconsegueix una sensació de realisme anatòmic.

Interpretació

Temàtica: Aquesta escultura reflecteix el final de la història mitològica narrada al llibre "L'ase d'or". Eros, déu de l'amor, es va enamorar de Psique, la bella i capriciosa filla d'un rei d'Àsia. Per seduir-la, Eros va construir un palau on es trobaven cada nit sense que Psique sabés qui era el seu amant, ni el pogués veure. Un dia, moguda per la curiositat, va acostar una llàntia a Eros per veure el seu rostre, però va caure una gota d'oli, ell es va despertar i va fugir.

Psique, desolada, va recórrer a un oracle per recuperar el seu amant. Li van imposar tres condicions, l'última consistia a recollir l'aigua de l'estígia. Però aquesta acció va fer que Psique fos castigada amb un son profund del qual no despertaria fins que Eros la besés.

Funció: La intensitat de l'escultura va fer que es convertís en una imatge paradigmàtica de l'amor. Com es pot veure, l'escultura està en posició perquè Eros faci un petó a Psique i ella desperti d'aquest son profund.

Models i Influències

Des d'un punt de vista iconogràfic i formal, l'obra té com a referent el món clàssic per a Canova. Va exercir una gran influència sobre el moviment neoclàssic. La seva sensibilitat en l'obra va sobrepassar els preceptes neoclàssics i va anticipar els conceptes de l'escultura moderna.

Relació amb Altres Obres

• Paulina Borghese (1805-1808)
• Les Tres Gràcies (1815-1817)