Eros i Psique de Canova: Anàlisi i Significat Neoclàssic
Eros i Psique: Canova
1. Classificació de l’obra
- a) Títol: Eros i Psique
- b) Autor: Canova
- c) Cronologia: 1787-1793
- d) Escola o país: Itàlia
- e) Estil: Neoclassicisme
2. Descripció
2.1 Material i procediment
L’obra està feta en marbre mitjançant el procediment de l’escultura, que consisteix a desbastar un bloc de pedra amb una maça i una escarpa i posteriorment polir-lo.
2.2 Anàlisi formal
L’escultura de Canova és d’una extraordinària perfecció formal pel que fa al tractament dels cossos. Les dues figures s’enllacen i formen una X; les dues boques ocupen el bell mig de la X, envoltades pels braços que dibuixen una circumferència. Té diversos punts de vista interessants, com acostuma a passar en les obres de l’autor.
Les postures de les mans i els braços remarquen la passió i l’erotisme de l’escena. El material és polit molt acuradament. Canova escollia el marbre més blanc i, una vegada acabada l’obra, l’afinava amb pedra volcànica i una lletada de calç i àcid que el feien lluir com si fos pell real. Aquest tractament possibilita que la llum, clara i forta, llisqui per tota l’escultura i provoqui un difuminat dolç i suau. Canova va optar per no posar color a les seves escultures perquè els tècnics neoclàssics consideraven, erròniament, que no es feia a la Grècia clàssica.
3. Antecedents i influències posteriors
A la seva escultura trobem influències de Winckelmann (1717-1768), un alemany suggestionat per la llum mediterrània que havia publicat diversos llibres que enaltien l’escultura grega i proposaven el retorn a les seves formes com l’única manera de redimir l’escultura. Sovint s’ha retret a Canova que no acabés de desenvolupar un estil plenament personal i que les seves obres no semblessin fetes pel mateix artista. Unes vegades es pot constatar la seva proximitat a Bernini; en altres ocasions és possible rastrejar en una imatge l’esperit de romanticisme; i en d’altres s’aprecien composicions carregades d’un dramatisme barroc. En alguns dels seus monuments destaca, en canvi, un barroc suavitzat tan solemne com fred.
4. Relació amb obres similars de l’autor o l’escola
Antonio Canova va ser un dels escultors més importants d’aquest moment i va estar molt vinculat als moviments històrics. Primer treballa per l’alta societat italiana i després, quan els francesos arriben a Roma, passa a ser l’escultor preferit de Napoleó i fa un seguit de retrats sobre la seva família.
Els primers treballs de Canova estan influïts per l’últim barroc, però molt desposseïts de la seva força dramàtica. Els seus viatges a Nàpols i a Roma van ser decisius per a la seva adhesió al neoclassicisme, i la seva popularitat i influència es van estendre per tota Europa. Obres que va fer per a la família de Napoleó són: Retrat de Napoleó i Retrat de Paulina Bonaparte, entre d’altres.
5. Diferències amb altres solucions coetànies
La seva obra ha suscitat opinions diferents degut a la poca cohesió que hi ha en ella: en obres com Eros i Psique recorda més el barroc, i d’altres com el Retrat de Napoleó pertanyen al neoclassicisme. Aquesta versatilitat va fer que Canova trenqués amb la tradició de l’antiguitat i arribés a una noció de l’escultura moderna pròpia del seu temps, mentre que altres autors neoclàssics van caure en un estil excessivament fred i encarcarat.
6. Funció
L’obra fou encarregada per Lord Cawdor per tal de decorar el saló de la seva vil·la. Poc temps després, va ser robada per Murat, un dels homes de la confiança de Napoleó.
7. Interpretació
A) Iconografia
Aquesta escultura explica el mite segons el qual Psique era filla d’un rei d’Àsia coneguda arreu per la seva bellesa i pel seu caràcter capritxós. Eros, déu de l’amor, se n’enamorà i, per tal de conquerir-la, ideà un pla: construí un palau majestuós i li regalà. La noia volgué saber a qui devia tal favor i un bon dia descobrí el jove déu, que s’ajeia cada nit i l’observava; espantada pel caràcter diví del seu pretendent, féu un moviment sobtat i li abocà, involuntàriament, l’oli de la llàntia al damunt. Eros fugí mentre que Psique, desolada, intentà suïcidar-se. Aleshores, la bella anà a consultar l’oracle de la deessa Afrodita, que la castigà a complir tres ordres. L’últim mandat consistia a recollir de Prosèrpina un càntir que contenia el secret de la bellesa per tal de portar-lo a Afrodita. La curiositat de Psique féu que obrís el càntir i que irremeiablement caigués en un son profund del qual no es va despertar fins que Eros la besà.
B) Significat
Eros i Psique, que simbolitzen tant l’amor com la passió carnal, revela l’interès excepcional de Canova per la figura i els sentiments humans.
8. Context històric
Al 1789 cau l’antic Règim francès després d’un seguit de jornades revolucionàries protagonitzades per les classes mitjanes i populars en contra de l’aristocràcia. En aquest moment, l’art de l’aristocràcia estava dominat pel Rococó. En comptes d’aquest estil, s’imposà el neoclàssic. Al llarg del segle XVIII es van descobrir ruïnes antigues com Pompeia i Herculà. Els filòsofs de la il·lustració reclamen un art més equilibrat i moralitzador. És sorprenent que una revolució renovadora i apassionada acabi defensant l’art neoclàssic que s’inspira en el passat. L’estil es perllonga fins al període napoleònic, en què es posa de moda l’anomenat «estil imperi». L’estil neoclàssic s’inicia a França i s’estén pel conjunt d’Europa.