Erosió i desertificació del sòl: causes, impactes i solucions
Erosió del sòl
Factors que influeixen en l'erosió
El grau d'humitat és el factor que més afecta la possibilitat d'arrossegament de les partícules; no es produeix en sòls mullats. La vegetació impedeix físicament que el vent tingui contacte directe amb el sòl.
Equació universal de pèrdua de sòl
Limitacions:
- Dificultat de fer una quantificació real dels factors en una àrea geogràfica concreta.
- Impossibilitat de predir les pèrdues d'un any concret o un esdeveniment de pluja aïllat.
- Falta de valoració de la geometria dels vessants.
- Falta de consideració de la predregositat superficial del sòl.
Índex d'erosivitat i erosionabilitat
L'índex d'erosivitat és el mètode que té un resultat més bo al predir la quantitat d'erosió pluvial.
L'erosionabilitat indica la dificultat amb què es pot erosionar un sòl. Aquest valor està condicionat per la capacitat de mantenir els agregats i components del sòl. Depèn de la textura, del contingut de matèria orgànica, de l'estructura i de la permeabilitat del sòl. Es pot calcular a partir dels monogrames.
Pràctiques de conservació del sòl
Les pràctiques de conservació van adreçades a evitar o disminuir les pèrdues del sòl. Com que disminuir l'erosivitat és difícil, s'intenta evitar l'erosionabilitat. Les activitats més significatives que agreugen l'erosionabilitat són l'agricultura, la desforestació i els incendis forestals.
L'agricultura de conservació té tres principis: pertorbació mínima del sòl, cobertura permanent del sòl i rotació de conreus.
La llaurada de zero és una bona mesura. La selecció d'equipament apropiat o triar el moment més adequat per dur a terme les tasques agrícoles ajuden a minimitzar els efectes negatius. A més, cal evitar l'escolament superficial de l'aigua, que afavoreix la infiltració. Per incrementar-la, es pot augmentar el temps de contacte entre l'aigua i la superfície.
Restauració de sòls
Tota activitat extractiva ha de preveure un pla de restauració o de rehabilitació. Principals factors que condicionen la restauració:
- Durada de l'explotació.
- Generació de dèficits de volums importants.
- Naturalesa del material de rebliment.
- Ús inicial i final.
Desertificació i aridesa
Definicions
Desertització: procés natural de formació de deserts.
Desertificació: degradació de les terres àrides, semiàrides i zones subhumides seques causada per les activitats humanes i les variacions climàtiques.
Aridesa: manca d'aigua per als éssers vius característica de les regions desèrtiques i zones del voltant amb una insuficiència de precipitacions o una evapotranspiració potencial superior a la precipitació anual i de caràcter permanent.
Sequera: manca d'aigua de caràcter temporal i inesperat en relació amb les característiques habituals de pluviositat.
Desertificació a la Mediterrània
Condicions que determinen el procés de desertificació a la Mediterrània:
- Condicions climàtiques semiàrides amb sequeres estacionals, extrema variabilitat de pluges i pluges sobtades intenses.
- Sòls pobres amb forta possibilitat de desenvolupar crostes.
- Relleus desiguals amb fort pendent als vessants muntanyosos.
- Grans incendis forestals que ocasionen pèrdua de coberta vegetal.
- Crisi de l'agricultura tradicional i despoblament rural.
- Explotació insostenible de recursos hídrics, increment de la salinització i esgotament d'aqüífers.
- Concentració d'activitats econòmiques a zones costaneres, creixement urbà i augment del regadiu.
Sòls normals i contaminats
Sòl normal: aquell que té la composició, l'estructura, l'estat funcional i la qualitat que li pertoca segons els factors formadors que l'originen.
Sòl contaminat: aquell en què les característiques han estat alterades negativament per la presència de contaminants químics de caràcter perillós d'origen humà, en una concentració que suposa un risc.
Anomalies geoquímiques: s'originen per la presència anormalment elevada de certs elements en alguns minerals de la roca mare.