Errors Gramaticals, Sintàctics i Irregularitats Verbals en Català

Errors Gramaticals i Sintàctics en Català

Principals Errors d'Expressió

Concordança

Error entre el subjecte i el verb (per exemple: «la majoria de gent han dit ha»).

Anacolut

Designa una construcció gramatical on un dels constituents no fa la funció sintàctica que li correspon.

Pleonasme

Consisteix a utilitzar mots amb un sentit idèntic dins de la frase (com ara: «el has resolt el problema» per «has resolt el problema»).

Ambigüitat

Fa referència a construccions sintàctiques obscures que fan que una frase es pugui interpretar de diverses maneres (per exemple: «fou recuperada la pintura robada pels mossos»).

Cacofonia

So desagradable degut a la repetició de lletres o síl·labes (com ara: «la calor de la calefacció provoca sufocació»).

Tics d'estil

Nexes oracionals que apareixen reiteradament dins de l'oració (com ara: i, aleshores, però, així, doncs).

Gerundi

S'utilitza malament i produeix lletjor; sovint es pot substituir el gerundi per un infinitiu.

Diferències Ortogràfiques i Gramaticals

Per què, Per a què i Perquè

• Per què: Oració interrogativa directa i indirecta, o pregunta d'origen o causa («per quina raó?»).
• Per a què: Indica finalitat («a fi de»).
• Perquè: Expressa causa i finalitat alhora («ja que»).

Sino / Si no

• Sino: Conjunció adversativa, indica oposició; es convé sino que quan els verbs són diferents.
• Si no: Indica condició («en el cas que»).

Usos de la preposició «Per» davant de nom

• Causa: «No he volgut intervenir en la discussió per prudència».
• Lloc: «Avui he passat per l'escola».
• Temps: «Està previst menjar torrons per Nadal».
• Mitjà: «T'ho enviaré per correu».
• Distribució: «He fet dues còpies per alumne».

Usos del pronom «Que»

• Que = el qual / la qual: Pronom relatiu (introdueix subordinada adjectiva; fa de CD, subjecte o CCT).
• Que (conjunció): Que + oració subordinada substantiva («això» com a nexe).
• Altres valors de «que»:
  • Interrogatiu total («Què vindrà la mare demà?»).
  • Oració exclamativa («Què gran que ets!»).
  • Partícula quantificadora enunciativa / modalitat contrastiva («És quan dormo que hi veig clar»).
  • Interrogatiu eco («Què, la mare ha dit que?»).
  • Falsa relativa («Quina gana que tinc!»).
  • Estructura incorrecta de pronom de represa («La botiga que el seu amo es diu...»).

Irregularitats Verbals i Alomorfia

Tipus de Lexemes Verbals

Lexema pur (sempre igual)

Present d'indicatiu (2a i 3a persona del singular, i 3a del plural): cou, cous, couen. Futur: tot coure. Condicional: tot couria. Imperatiu 2a persona del singular: cou.

Lexema velar

• 1a persona del present d'indicatiu: coc.
• Passat simple: cogui.
• Tot el subjuntiu (present: cogui; imperfet: cogués).
• Imperatiu (3a del singular, 1a i 3a del plural: cogui, coguem, coguin).
• Participe: pot variar a cogut.

Canvis en el radical (v --> Ø)

• Present d'indicatiu (1a i 2a del plural): coem, coeu.
• Imperfet d'indicatiu (2a del plural): coeu.
• Gerundi: coent.

Canvis en el radical (v --> i)

• Pretèrit imperfet: coia.

Lexema labial

• Present d'indicatiu (1a i 2a del plural): mouen, moueu.
• Imperfet d'indicatiu: mouia.
• Imperfet del plural (2a): moueu.
• Gerundi: movent.

Lexema eufònic (acaben en -ndre, -ldre, -ler)

Infinitiu (entendre), futur (entendré), condicional (entendria).

Alomorfia

Fenomen que es produeix per qüestions d'evolució de la llengua: un mot presenta diferents lexemes al llarg del seu paradigma (per exemple: ésser, soc, ets, és). Tots els elements del mateix mot de flexió donen conjuntament amb aquell mateix lexema un model coherent.