Escepticisme de Hume: Causa, Efecte i Mètodes Científics

1.1 L'Experiència i la Causalitat Segons Hume

Per a l'imperi de l'experiència, resulta impossible tenir coneixement d'una cosa que encara no ha succeït. L'exemple de les boles de billar mostra que no es pot establir una relació necessària entre els termes de causa i efecte. La **casualitat** actua pel **costum**.

A més, l'experiència, d'aquí l'escepticisme de Hume, malgrat ser constant sobre un fet, no em dóna absoluta seguretat que aquest fet passarà de la mateixa manera en les experiències procedents.

1.2 Suposició de Continuïtat

“Suposar que l'efecte serà conforme a l'experiència passada”:

• Tret de l'observació de les qualitats sensibles de les boles, no observo cap força que necessàriament produeixi en el futur el mateix resultat.

“Només percebem les seves qualitats sensibles”:

• Només observo la impressió de la bola rodar, xocar contra l'altra i desplaçar-la sobre la taula, però no la “causalitat” mateixa.

1.3 Mètodes Fonamentals de Coneixement

Hi ha dos mètodes de coneixement fonamental en ciència: la **deducció** i la **inducció**.

Mètode Deductiu

En la deducció, a partir d'un fet general o una llei específica, passem a explicar un cas concret. Per exemple: l'aigua bull a 100 graus; per tant, l'aigua que vull ara a la meva cuina bullirà a 100 graus.

Mètode Inductiu

En canvi, el mètode d'inducció compara experiències. S'observen els fets en comú i, amb aquesta comparació, s'elabora una llei general. Per exemple: si m'apropo al foc moltes vegades i no em cremo, deu ser perquè el foc té poder calorífic.

Bases i Limitacions de la Inducció

El mètode inductiu es basa en l'experiència de fets que es manifesten de manera igual repetidament. A diferència de la deducció, **no permet oferir cap veritat indubtable**. És a dir, cap experiència passada ens autoritza a creuar la línia del que hem observat i el que encara no.

• No hi ha evidència de coses no observades; com a molt, n'hi haurà **creença** (*belief*).
• Ningú pot estar segur que en un nombre infinit de casos tots tindran el mateix comportament dels fets.
• La inducció és probable, però no és inevitable que encerti. Serà prudent agafar un paraigua si hi ha núvols negres, però això no vol dir que plourà.

El Billar i la Causalitat

L'exemple del billar ofereix una bona il·lustració del pensament inductiu, ja que podem creure que el moviment d'una bola que xoca contra una altra la farà moure sempre. Però això és un error, ja que aquesta certesa que afirmem prové de l'experiència, i aquesta experiència prové d'un cas passat. Per això, **mai podem estar segurs d'un fet futur**.

La Ment i la Generalització

El moviment de dues boles són fets separables que, davant l'experiència de l'observació repetida, porta la ment a generalitzar, establint una relació de causa i efecte inexistent en la realitat. El futur pot tenir creences, però no evidències.

Psicologisme Humeà

Hume manté la seva teoria del coneixement basada en el principi de la còpia: d'on totes les idees certes provenen d'impressions sensibles, i només és veritat aquella idea que prové d'una impressió sensible certa. Per això es diu que Hume és **psicologista**.

És la ment la que ens fa creure que el colpejar una bola amb una altra causarà el moviment d'aquesta segona. En cas que es produeixi, només estem observant el comportament, però amb això no tindrem cap experiència de la relació entre una causa i el seu efecte. L'exemple del billar és extensiu a tot l'àmbit del coneixement.