L'Esclat de la Revolució Francesa (1789-1799)
Revolució Francesa: Causes i Primers Esdeveniments
Fins al segle XVIII, França estava lligada a l'Antic Règim. La necessitat de nous recursos va topar amb la negativa de la noblesa a pagar impostos o a perdre el seu poder de vot. Lluís XVI va convocar els Estats Generals, on el sistema de votació (dos vots contra un) i els Memorials de Greuges van evidenciar el descontentament. La burgesia va crear nous grups polítics, com els jacobins i els girondins, i va començar a publicar diaris.
Principis de la Revolució Francesa
El Tercer Estat va crear l'Assemblea Nacional per governar. El rei, en desacord, va tancar la sala de reunions, i els diputats es van traslladar a la Sala del Joc de Pilota. L'Assemblea Nacional es va transformar en Assemblea Constituent amb l'objectiu de crear una constitució, fet que el rei va acabar acceptant.
14 de Juliol de 1789: Presa de la Bastilla
El 14 de juliol de 1789 marca l'inici de la Revolució Francesa. L'augment del preu del pa i els rumors sobre les tropes reials van provocar una revolta que va culminar amb l'assalt a la Bastilla.
L'Obra de l'Assemblea Constituent (1789-1791)
- 4 d'agost de 1789: S'aprova el Decret d'abolició dels drets feudals, posant fi a la societat estamental.
- 26 d'agost de 1789: Es redacta la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamant la igualtat de tots els ciutadans.
Aquests esdeveniments van marcar la fi de l'absolutisme i l'inici d'una revolució liberal.
La Constitució de 1791 i l'Assemblea Legislativa
El 1791 es va promulgar la Constitució de 1791. Després de les eleccions, es va formar l'Assemblea Legislativa. Els privilegiats i el rei estaven insatisfets i molts van optar per l'exili. Els sans-culottes també estaven descontents i demanaven canvis més profunds.
Àustria i Prússia van declarar la guerra a França i van capturar el rei el 10 d'agost de 1792.
La Convenció Girondina
Amb la proclamació de la República, van tenir lloc les matances de setembre, protagonitzades pels sans-culottes. La Convenció Nacional, formada per jacobins i girondins, va executar Lluís XVI el 21 de gener de 1793. Això va provocar la formació de la Primera Coalició contra França i una insurrecció realista i ultracatòlica.
La Convenció dels Montagnards i el Terror (1793-1794)
Els jacobins, amb el suport dels sans-culottes, van expulsar els girondins del poder. Els Montagnards, liderats per Robespierre, van instaurar una nova constitució democràtica amb sobirania popular i sufragi universal masculí. Es va iniciar una dictadura coneguda com el Terror, durant la qual Maria Antonieta va ser assassinada.
Robespierre va perdre el suport dels sans-culottes i el 27 de juliol de 1794, el cop d'estat del 9 de Termidor va posar fi al seu govern. Robespierre va ser jutjat i executat.
El Directori i el Final de la Revolució (1795-1799)
Després de la dictadura, es va instaurar un govern moderat i una nova constitució, la Constitució de l'any III, que establia la sobirania nacional, la separació de poders, el sufragi censatari i un poder executiu en mans d'un Directori.
Els reialistes van intentar restaurar els Borbons durant la revolta de Vendemiari el 1795, però Napoleó Bonaparte els va frenar, guanyant-se una gran popularitat. El Directori el va enviar a Itàlia per combatre.
El 1796, durant la Campanya d'Itàlia, Napoleó va vèncer la Primera Coalició. Les potències europees van formar la Segona Coalició i el 1799 va tornar a esclatar la guerra. El 9 de novembre de 1799, Napoleó, amb el suport de l'alta burgesia, va protagonitzar el cop d'estat de Brumari, posant fi a la Revolució Francesa.