Escoles del gòtic a Europa: estil i exemples destacats

Escoles del gòtic

França: etapes i exemples

A França hi ha vàries etapes:

• Gòtic primitiu
• Gòtic clàssic (dura fins 1250): és l’època de les grans catedrals. Exemples: Catedral de Reims, Catedral de Chartres. En aquesta fase hi ha el desenvolupament de l’arc botant; els vitralls es subdivideixen en dos nivells.
• Altres exemples francesos: Catedral de Beauvais, Catedral de Burgos.
• Gòtic radiant: abundància de rosasses; es van suprimint murs per a omplir-los amb vitralls i apareix molta decoració. Exemple: Sainte-Chapelle.
• Al segle XV apareix l’arquitectura flamígera.

Al sud de França hi ha una escola que coincideix amb l’escola catalana; també hi destaca la Catedral d'Amiens.

Anglaterra: variants del gòtic anglès

• Gòtic primitiu: exemple Catedral de Durham.
• Gòtic pur: Catedral de Salisbury. (als segles XIV/XV les plantes són més complexes).
• Decorated Style (s. XIV): exemple Catedral de York, amb arcs de tipus conopial.
• Perpendicular Style (s. XIV–XVI): caracteritzat per la volta de ventall; exemple: la capella reial de Windsor.

Itàlia: persistència de l'herència clàssica

A Itàlia encara hi ha presència clàssica, per això el gòtic no s’hi acaba d’arrelar del tot. Característiques:

• Ús de marbres de colors per decorar.
• Tendència a la horizontalitat.
• Pocs vitralls.
• Perdura la pintura al fresc.
• Separació d’edificis: campanar, església i baptisteri.
• Predomini de cobertes de fusta.
• Les façanes moltes vegades oculten l’estructura interna.

Exemple destacat: Duomo de Florència.

Alemanya: gòtic creatiu i vertical

A Alemanya el gòtic és més lliure i creatiu, amb tendència a la verticalitat i sovint carregat de decoració. Interiorment les naus laterals són altes i donen la sensació d’un sol espai. Exemple: Catedral de Colònia.

Castella: influència francesa i evolució local

El Monestir del Císter copiarà el model francès. Hi ha una època constructiva de grans catedrals:

• Catedral de Pamplona (s. XIV).
• Catedral de Sevilla (s. XV).
• Catedral de Salamanca i Catedral de Segòvia (orígens i reformes entre s. XII i s. XVI).
• Catedral de Burgos: cúpula estrellada i calada, influència mudèjar.

Al segle XV es desenvolupa l’estil isabelí, un estil eclèctic (síntesi de tradicions estrangeres i pròpies) amb ornamentació d’alta exuberància; la façana es tracta com si fos un retaule. A Portugal hi ha un paral·lelisme anomenat manualina. Tant els manuelins com els isabelins introdueixen motius d’heràldica.

Escola catalana

L’escola catalana, típica de la Corona d’Aragó, és un gòtic de línia simple i sense gaire decoració; les façanes acostumen a ser llises. Hi ha tendència a la horizontalitat i a la planta d’un sol carener o planta de saló. Les capelles es construeixen entre contraforts: concepció de l’espai com a únic i més ampli.