Escriptors catalans: vida, obra i temes principals

Escriptors i escriptores de la literatura catalana

Manuel Pérez Rolo (1918-1990): a partir de 1946 comença a escriure amb regularitat i treballa com a assessor literari, traductor i corrector. Guanya el Premi Joanot Martorell amb Estrictament personal. Va escriure obres com L'ús de la matèria i Posició, i va tenir una gran influència sobre la societat catalana com a escriptor i figura pública en la defensa dels valors socials de llibertat i justícia per a la ciutadania.

Salvador Espriu (1913-1985): va guanyar el Premi Lletres Catalanes i va ser proposat pel Nobel. Llicenciat en Dret i Història, la seva activitat com a narrador es va dedicar a la poesia amb La pell de brau i Ibrida sinera ciutadana. Les seves característiques: poesia plena de símbols, lectura i estudi de la Bíblia, reflexió sobre la mort, preocupació pel destí de Catalunya. Domina tots els registres de la llengua catalana.

Miquel Martí i Pol (1929-2003): poeta més jove d'extracció humil. En la primera etapa és marcada pel catolicisme (El poble i la fàbrica). Per la seva malaltia es torna intimista, temes com l'angoixa i la mort (Ibrida si sents). A partir de Quadern de vacances comença una etapa òptima, amorosa, amb Estimada Marta. Anys 80: plenament madura; anys 90: insegura (Ibrida solituds).

Kim Monzó (1952, Barcelona): molt traduït i reconegut. Gènere: contes, articles i novel·la. S'inicia amb Ull d'Ivadir. Les situacions o personatges són de societats postindustrials, societat marcada pel hedonisme, falses realitats creades pels mitjans, personatges narcisistes, caràcter metatextual.

Enric Valor (1911, Castalla): escriptor i gramàtic, 8 volums de Rondalles valencianes, defensor de les normes del català, 5 novel·les, arguments ben construïts, deixa constància d'un món productiu. Domini del llenguatge gràfic en L'ambició d'Alí, la bellesa del migrant (anàlisis i diàlegs) i la trilogia Sense la terra promesa, Temps de batuda i En el lloro i Zoo.

Joan Fuster (1922-1992): l'any 1948 publica el primer llibre de poesia; la seva producció supera els 50 títols. Va rebre el Premi de les Lletres Catalanes i el Premi Lletra d'Or. Característiques: la seva escriptura manté l'essència de temptativa, relaciona mètode/racionalisme, actitud/escepticisme, virtut/tolerància, actitud de compromís. Activitat creadora, crisi de l'individu, diverses formes de discurs, humanisme sense fronteres, crítica contra els nacionalismes estrets, ironia, lucidesa, humor, tendresa i recursos lingüístics.

Josep Francesc Mira (1939): humanista, estudia filologia clàssica i s'especialitza en grec. Destaca per Població i llengua al País Valencià. Premis: Lletres Catalanes, medalla d'or per la traducció de Dante, Crítica 2008 a la millor obra narrativa catalana. Té un compromís ferm amb la societat i una reflexió constant. L'assaig com a gènere va lligat al pensament crític i a la necessitat de reflexió sobre el present.

Vicent Andrés Estellés (1924-1993): poeta molt important, autor de Llibre de les meravelles i Les pedres de l'àmfora, premi de les Lletres Catalanes.

Temes principals

• Mort sentida
• Fam i misèria
• Pàtria i llengua
• Amor, desig i sexe