Escriptors Valencians Clau: De la Decadència a la Renaixença (S. XVIII-XIX)

Carles Ros

Fou un notari, nascut i mort a València al segle XVIII. Ell és un escriptor i divulgador. Escriu les seues obres principalment en castellà, però hi ha excepcions en valencià. En valencià, escriu diversos tractats i opuscles divulgatius, i el diccionari. El seu punt de partida era la recuperació del valencià. Els seus estudis són mostres de girs i expressions populars que acosten a la realitat valenciana del segle XVIII.

Lluís Galiana

Nascut a Ontinyent al segle XVIII. El seu llibre més conegut era Rondalla de rondalles, però fou publicada anònimament per Carles Ros el 1768. En aquell temps, es va prohibir ensenyar el valencià.

Intenció de l'obra:

• Ridiculitzar els vicis i tòpics del llenguatge popular.
• Airejar els defectes de parlar valencià.

En realitat, es convertí en una recreació de l'estil oral. Es considera una mostra excel·lent de la feble narrativa de l'època. És la primera obra que posa les bases per a recuperar el valencià, un procés que s’inicia i consolida al llarg del segle XIX (Renaixença).

El Misteri d'Elx i la «Primera Obra Xiqueta»

És un teatre religiós i musical (amb arpa, guitarra, etc.) que es representava dins de l'església. Més tard, es va prohibir fer teatre a les esglésies, excepte en ………………. .

Consta de dos actes:

• La Vespra de l’Assumpció (14 d'agost): representa la vida i la mort de la Mare de Déu, i el descens dels àngels que baixen a la Terra per a emportar-se-la.
• Dia de l'Assumpció (15 d'agost): representa l'enterrament de la Verge i la seua assumpció al cel, on és coronada.

Una peça tardana relacionada és «Peça xiqueta, nova, en un acte», també coneguda com «Més s’aprecien els diners que la sang i el parentesc» (1817), de Vicent Manuel Branchat. Aquesta obra constitueix la primera prova de supervivència del valencià com a llengua de cultura durant la Decadència i és un precedent de les obretes renaixentistes.

Els dos «Aribaus»

Bonaventura Carles Aribau

Neix a Barcelona. Escrigué principalment en castellà, però passà a la posteritat amb la composició «A la pàtria (trobes)», coneguda com «Oda a la pàtria». Aquesta obra fou escrita a Madrid i publicada a Barcelona al diari El Vapor. La seua importància rau en el fet que és considerada l'inici de la Renaixença.

El 1823 començà publicant a El Europeo textos de caràcter «romàntic espiritualista». Es traslladà a Madrid, des d'on continuà enviant poemes a El Vapor.

L'«Oda» es caracteritza, des del punt de vista formal, pel metre alexandrí i pels nombrosos arcaismes i neologismes; i, pel que fa al contingut, per l'enyorança i el dolor. Morí a Barcelona al segle XIX.

Tomàs Villarroya

Neix i mor a València al segle XIX. És considerat l'Aribau valencià, encara que només coneixem quatre poemes seus escrits en valencià.

Les influències de Villarroya i Aribau foren diferents. Les primeres lectures de Villarroya foren romanços populars. La seua «Cançó» (1841), publicada al periòdic El Cisne, fou un intent de dignificar la poesia valenciana. Aquesta obra presenta coincidències amb l'«Oda» d'Aribau, fet que va crear el tòpic de la comparació entre ambdós autors.

Villarroya deixà a la ciutat un bon nombre de deixebles que tractaren de continuar el seu compromís amb la societat valenciana i amb la recuperació de la llengua per a la cultura.