Escultura i Arquitectura Grega: Guia d'Estils i Tècniques
Escultura Grega: Evolució i Estils
1. Etapa Preclàssica (S. VI a.C.)
Destaca l'estil sever. L'obra model és l'Auriga de Delfos, feta de bronze, que representa un atleta conduint un carro de cavalls.
- Característiques: Recerca del moviment, musculatura més arrodonida, però mantenint la geometria del rostre i el cabell.
2. Període Arcaic (S. VIII-V a.C.)
Escultures hieràtiques amb visió frontal i influència oriental.
- Trets distintius: Ulls ametllats, somriure estereotipat, cames en posició de marxa, musculatura plana i cabells geometritzats (serrell amb rinxols).
- Tipologies:
- Kouros: Representacions d'homes joves.
- Kores: Dones vestides amb túnica de colors vius i joies.
- Moscòfors: Portador d'ofrenes (vedella).
- Materials: Fusta (xoanes), pedra calcària i marbre. S'aplicava una fina capa d'estuc policromat.
3. Període Clàssic (S. V-IV a.C.)
Es domina la tècnica i s'aconsegueixen obres perfectes en marbre mitjançant la talla.
4. Període Hel·lenístic (S. III-I a.C.)
Època de canvis polítics (de polis independents a regnes dependents). L'art evoluciona cap a un major realisme i expressivitat.
- Característiques: Es perd la bellesa idealitzada, s'amplien els temes (atletes, herois, déus, retrats), es representen moments de clímax (acció) i s'expressa el dolor (pathos).
- Tècniques: Bronze, fosa, marbre i trepanat.
- Obres destacades: Tors Belvedere, el Nen de la punxa, Victòria de Samotràcia, Toro Farnese, Laocoont i els seus fills, relleus de l'Altar de Zeus i Atenea, Gàlata ferit i Venus de Milo.
Arquitectura Grega
Etapa de formació amb clares influències d'Egipte, que culmina en el classicisme del segle V a.C.
Tècniques i Conceptes Clau
- Talla: L'artista utilitza eines dures per esculpir la pedra o la fusta.
- Fosa: Treball amb motlles on es vessa metall líquid (molt utilitzat per al bronze).
- Contrapposto: Terme italià que descriu la sensació de moviment: una cama fixa el pes mentre l'altra s'avança, generant un desequilibri natural en el cos.
- Cànon: Regla o model de proporcions que regula les relacions entre les parts d'una obra.
- Trepanat: Tècnica utilitzada per tallar o triturar la pedra amb precisió.