L'Escultura Barroca: Itàlia (Bernini) i Espanya (Gregorio Fernández, Martínez Montañés)

Escultura Barroca: Característiques Generals

L'escultura és un element omnipresent a l'art barroc. Els materials són variats (marbre, bronze, fusta policromada) i es caracteritza per la seva teatralitat. A més de la figura aïllada, és molt important l'escultura com a part d'un conjunt. El tema religiós és el més abundant, però l'escultura funerària també és freqüent; trobem retrats heroics i estàtues eqüestres. És fonamental a les fonts i com a element finalitzador de molts edificis. Destaca la perfecció tècnica i el moviment (robes agitades, gestos dramàtics). La seva finalitat, en general, és l'exaltació de la pietat, el fervor religiós i l'exaltació del poder.

Itàlia: Bernini

Gian Lorenzo Bernini fou arquitecte i escultor. Utilitzà el marbre i el bronze. La seva escultura presenta les característiques barroques i treballà principalment a Roma. La seva perfecció tècnica és impressionant. Obres destacades:

• Apol·lo i Dafne
• Càtedra de Sant Pere
• Font dels Quatre Rius

Espanya

L'escultura de caire cortesà en marbre i bronze queda plasmada als monuments madrilenys, impulsats pels reis de la casa d'Àustria. Destaca el dramatisme i el naturalisme.

A la Península Ibèrica predomina l'escultura religiosa feta amb fusta policromada, formant retaules, passos de processó, etc. Aquest material s'utilitzava pel seu baix cost i lleugeresa. Trobem dues escoles principals d'escultura:

• Escola castellana: amb centre a Valladolid.
• Escola andalusa: amb centres a Sevilla, Granada i Màlaga.
• Escola de Múrcia.

Gregorio Fernández (Escola Castellana)

Treballà a Valladolid. La seva producció és molt important, tant en retaules com en passos de processó. Domina l'anatomia i aconsegueix grans efectes dramàtics a les mans i a la cara. Obra destacada: Pietat.

Martínez Montañés (Escola Andalusa)

És un dels millors representants de l'escola andalusa, per la serenitat clàssica de les seves obres. Obres destacades:

• Crist de la Clemència
• Immaculada

Alonso Cano (Escola Andalusa)

Va ser deixeble de Montañés. Segueix amb el realisme del seu mestre, fa figures estilitzades, i es dedica sobretot a figures femenines. Obra destacada: Immaculada de Granada.

Pedro de Mena (Escola Andalusa)

És més emotiu i més dramàtic que els anteriors.

Francisco Salzillo (Escola de Múrcia)

Va introduir els betlems napolitans. Fa passos de Setmana Santa, i moltes vegades vesteix les figures. És molt realista.