Escultura Grega: Característiques, Etapes i Artistes Clau

Característiques Generals de l'Escultura Grega

• El cos humà n’és el motiu principal.
• L’ideal de bellesa humana es basa en la proporció i l’equilibri.
• Semblança amb el natural, però no retrat, sinó ideal d’home (cànon).
• Policromia (perduda amb el temps).
• Materials més usats: marbre, pedra i bronze.
• Tipologia: escultures exemptes i relleus.

Etapes Clau de l'Escultura Grega

Època Arcaica (Segles VII-VI aC): Orígens i Estilització

Hi ha figures femenines, Kóre (donzelles vestides) i masculines, Kuros (joves atletes o herois despullats). Manca de domini de la tècnica escultòrica, amb les següents característiques:

• Influència oriental.
• Frontalitat i hieratisme.
• Absència de proporcions.
• Estilització geomètrica de les formes.

Època Clàssica (Segle V aC): L'Esplendor de la Bellesa Ideal

Dominen la tècnica; els escultors busquen plasmar la bellesa humana ideal, la proporció (naturalisme), l’equilibri i el moviment. Els braços estan separats del cos, amb més expressivitat. És l’època de major esplendor tant econòmic com polític.

Funció: Essencialment la contemplació estètica.

Context històric: Guerres Mèdiques (lluita contra els perses per la llibertat) i Guerres del Peloponès (guerra civil entre Atenes i Esparta i els seus respectius partidaris). Atenes fou derrotada.

Miró: Mestre del Moviment i el Bronze

Excel·lent bronzista. Estudia l’anatomia humana i el moviment. Obres: El Discòbol, Atenea, Màrsies.

Fídies: L'Escultor de l'Acròpoli i l'Idealització

És l’escultor de l’Acròpoli. Porta a la plenitud el naturalisme idealitzat a l’escultura grega. Les seves obres més conegudes són: Obres: Relleus del Partenó, Zeus d’Olímpia, Atena Pàrtenos.

Policlet: El Cànon de les Proporcions Humanes

Fixa el cànon de les proporcions ideals del cos humà (7 caps). Obres: Dorífor, Diadumen.

Època Postclàssica (Segle IV aC): Emoció i Elegància

Domini de la tècnica. No interessa tant la bellesa ideal. S’accentua l’expressió dels sentiments, del dolor i de l’elegància.

Praxíteles: La Gràcia, el Somriure i la Corba Suau

Somriure idealitzat, suau corba en el cos de les seves escultures. Obres: Hermes amb Dionís infant, Afrodita de Cnidos, Apol·lo Saurocton.

Escopes: L'Expressió Tràgica i la Intensitat Emocional

Dona sentiment tràgic i melancòlic a les seves escultures. Molta expressivitat en els ulls enfonsats, els cossos torçats i el rictus de la boca de les escultures. Obres:

• Estàtues del Mausoleu d’Halicarnàs
• Mènade
• Cap de Meleagre

Lisip: El Nou Cànon Esvelt i el Dinamisme

Era l’escultor favorit d’Alexandre el Gran. El cànon de Policlet es fa més esvelt. Escultures elegants que transmeten moviment. Obres: Apoxiomenos, Retrat d’Alexandre el Gran.