Escultura Grega Clàssica i Helenística: Evolució i Característiques
Escultura Grega: Del Classicisme a l'Hel·lenisme
Classicisme
Fidies (480-430 a.C)
Paradigma del classicisme. Fou escultor, pintor, orfebre i arquitecte. Gran part de la seva ingent obra s'atribueix al seu taller. Crea figures d'aire majestuós i diví on el cos estàtic trenca el hieratisme amb un gest. Bellesa serena dels rostres. Flexibilitat i transparència dels vestits ("tècnica dels panys molls"). Cossos de plasticitat perfecta, plens de gràcia i equilibri.
Policlet (actiu al s. V a.C)
- Deixeble d'Agelades.
- És el gran teòric de l'anatomia humana. Escriu tractats sobre el cànon que plasma en les seves escultures.
- Els seus models representen l'ideal grec de força i equilibri vinculat a la Bellesa.
- Els rostres mantenen l'aire absent, poc expressiu.
- Treballà sobretot en bronze.
Praxíteles (s. IV a.C)
- Fill de l'escultor Cefisòdot el Vell.
- Torna a posar de moda l'ús del marbre.
- Manté les temàtiques olímpiques.
- La figura s’humanitza i perd vigor, guanyant en gràcia i delicadesa.
- Els rostres i la gestualitat mostren un aire psicològic ( malenconia, indolència, etc.).
- Les figures s’idealitzen.
- Ús de la corba praxiteliana: curvatura del maluc i suport compensador del costat contrari.
Praxíteles, Apol·lo. Còpia romana.
Praxíteles, Venus d'Arles. Còpia romana.
Scopas (380-330 a.C)
- Artista polifacètic, mostren un temperament turmentat i passional. Introdueix l'expressivitat patètica mostrant la insatisfacció, el dolor, l’alegria, etc.
- El tractament de la mirada serà molt innovador amb mirades perdudes, que giren vers el cel, etc.
- Introdueix canvis temàtics: apareixen animals, nens i vells en les seves obres.
Lisip (370-318 a.C)
- Artista que esdevindrà pont entre l'estil bell i l’hel·lenisme.
- Fou el retratista d'Alexandre el Gran.
- Aprofundeix en els sentiments, introduint canvis temàtics.
- Les seves obres accepten qualsevol perspectiva.
Hel·lenisme
Característiques Específiques de l'Art Hel·lenístic
- Art nostàlgic: El sentit de pèrdua arrela en l’ànima grega que desenvoluparà un art que rememora l’esplendor del passat.
- Realime amarg: s’abandona la cerca de la perfecció i la bellesa i s’incorporen models nous i suggerents (vell decrèpit, hermafrodita, etc.)
- Noves temàtiques: Els déus es retiren i apareixen les escenes de la vida quotidianes, dels pastors.
- Sentit imperialista: Neix el monumentalisme i s’abandona la proporció humana. Proliferen les arquitectures de tipus civil per acontentar el ciutadà desenganyat (gimnàs, teatre, etc.)
- Art de sensacions: s’abandona la raó moderadora i equilibrant i es busca aportar sensacions noves i plaer en estat pur.
Característiques Específiques de l'Escultura Hel·lenística
- Dinamisme: predilecció pels cossos retorçats, plens de moviment, en postures difícils que trenquen l’equilibri i l’estabilitat clàssiques.
- Nous centres de producció: Atenes deixa de ser el centre cultural i artístic i apareixen nous centres de producció (Pèrgam, Rodes, Alexandria) que trenquen la unitat d’estil.
- Naturalisme: Interès per la realitat menys complaent i, fins i tot, desagradable i estrambòtica: apareixen éssers desagradables, monstruosos i rars.
- Expressivitat: aprofundiment en la psicologia dels personatges i voluntat d’expressar, a través dels rostres, sentiments gens complaents (dolor, angoixa, malenconia, etc.).