L'Escultura Hermes amb Dionís Infant: Fitxa Tècnica i Descripció Formal

Hermes amb Dionís Infant (Praxíteles)

Fitxa Tècnica i Context Històric

• Autor: Praxíteles
• Cronologia: 350-330 a.C.
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Marbre
• Mides: 2,13 m
• Estil: Grec Postclàssic
• Tema: Mitològic
• Descobriment: 1877, a l'antic temple d'Hera a Olímpia

Biografia de l'Autor

Praxíteles és considerat, juntament amb Fídies, un dels màxims exponents de l'escultura de l'antiguitat grega.

Temàtica: Els Déus de l'Olimp

L'obra representa dos déus de l'Olimp: Hermes, déu del comerç i missatger diví, i Dionís, déu del vi.

Dionís, fill de Zeus i Sèmele, va ser perseguit per Hera, l'esposa gelosa. En un moment de gran amenaça, Zeus va retornar el jove Dionís a la infantesa i va manar a Hermes que el portés amb les nimfes. Aquest és el moment representat.

L'escultura va ser trobada l'any 1877. Li faltava el braç amb el qual suposadament Hermes ensenyava a Dionís un gotim de raïm, fruit que el déu infant va descobrir quan era cuidat per les nimfes.

L'obra va ser creada per commemorar la pau entre les polis d'Elis i Arcàdia, ja que Dionís i Hermes eren, respectivament, patrons d'aquestes dues ciutats.

Descripció Formal

La figura d'Hermes apareix dempeus, recolzant-se amb el braç esquerre en una roca coberta amb una túnica, mentre sosté el petit Dionís. Li manquen les cames (reconstruïdes) i una part del braç dret.

Entre el tronc i la figura d'Hermes hi ha un suport transversal. L'element més important és l'estudi minuciós que l'artista fa de la compensació dels volums, amb el recurs del contrapposto.

L'escultor eleva un dels malucs de la figura i flexiona la cama contrària, creant una gran “S”, coneguda com la corba praxiteliana. El moviment de la figura d'Hermes contrasta amb la verticalitat que construeix el petit Dionís.

La túnica que cobreix la roca representa una caiguda natural dels plecs (tècnica dels draps molls), aportant una sensació de realitat. Els cabells estan tractats de manera natural, i el rostre i el tors d'Hermes s'allunyen de la duresa atlètica.

Models i Influències Estilístiques

L'obra va seguir els cànons de bellesa de l'època clàssica i la configuració anatòmica marcada per Policlet en el seu Cànon. No obstant això, reflecteix per primera vegada emocions i sentiments, una característica que anticipa la influència hel·lenística i, posteriorment, la del Renaixement.