9. Dorifor
Descripció formal
Es directa d'una escultura d'embalum rodó que representa la figura d'un joven atleta dempeus, totalment nu, que amb la mà esquerra sosté una llança -actualment perduda- sobre l'espatlla.
És una còpia en marbre romana feta a partir de l'original en bronze. Es complementa amb un petit suport que enganxa el braç dret a la cama Ii una soca a I’altura de la curxa que n’aguanta el pes.
La composiaó de l’escultura ha estat executada mitjançant un càlcul precís de proporcions, dimensions i línies (cànon) que constitueix per a l’autor, el cànon anatòmic perfecte (alçada totallset vegades el cap).
Policlet aplica solucions geomètriques a diferents parts del cos:
Les corbes del plec inguinal | de l'arc toràctc són segments de circumferència, amb els centre en el melic; el cap és esfèric (símbol de perfecció en la part més noble de l'Ésser Humà), per això el cabell s'adapta a la forma esfèrica a través del pentinat pla; Ia cara es divideix en tres segments, el corresponent al front, el de la nas i el de la boca.
L'escultura presenta un contrapposto, és a dir,.La contraposició entre una part tensa li una altra de distesa, que atorga a la figura un equilibri dinàmic.Policlet manté el tors en tensió alhora que marca l'elevacnó del maluc dret i flexiona la cama esquerra, fet que produeix l'efecte contrari a les espatlles. Si un eix imaginari dividís el cos deliDorífor en dues parts ens adonaríem del desequilibri que presenta.
La cama esquerra cap enrere i el braç doblegat sostenint la llança, fan que mentre el cantó dret roman perpendicular al terra, la meitat esquerra trenca la sensació d'estatisme que pogués donar el conjunt. El gir del cap mirant a la dreta, serveix per eqwlibrar la composucló.
En el modelatge, el cos presenta més treball al tors, on es marquen clarament les línies principals de la musculatura. Al cap s’hi aprecia una major voluntat naturalista el que fa a la captació del gest li la distribució plàstica dels cabells.
