Espanya 1902-1931: Crisi, Dictadura i República

Espanya a principis del segle XX: Crisi i canvis

Silvela, Maura i Canalejas: Reformes i tensions

Silvela proposa nous impostos per pagar el deute de la guerra de Cuba. Vaga i nova constitució.

Maura: Representa la classe política i les masses neutres. Volia millorar la indústria, integrar el catalanisme i la política exterior al Marroc. Repressiu.

Canalejas: Negociació de la llei de mancomunitats i nou sistema d'impostos que afectava els més pobres. Dato pren el poder.

Carlisme i tradicionalisme

Jaume de Borbó i Juan Vázquez de Mella lideren el moviment. Partit Catòlic Tradicional. Requetè. Durant la Segona República es crea la Comunió Tradicionalista.

Partits catalans a principis del segle XX

La Lliga Regionalista guanya força. Lerroux genera desacords. Alfons XIII boicoteja el partit i l'abandona. Es crea el Centre Nacionalista Republicà.

Solidaritat Catalana

Rebuig a la llei de jurisdiccions. Catalans i republicans s'uneixen en Solidaritat Catalana. Victòria a les eleccions. Maura la desfà.

Catalanisme d'esquerres

Guanya força gràcies a la creació del Centre Nacionalista Republicà. La Unió Federal Nacionalista Republicana s'uneix al partit de Lerroux amb el pacte de Sant Gervasi, però la Unió desapareix.

Socialisme

Al segle XX, el PSOE guanya suport i obté un escó a les eleccions. La UGT creix i es forma el PCE.

Anarquisme

Solidaritat Obrera funda la CNT. Rebutgen el vot i el capitalisme, i defensen els sindicats.

Setmana Tràgica (1909)

Conferència d'Algesires i Tractat Hispanofrancès: S'estableix un protectorat al Marroc, un territori ric en recursos. Els rifenys s'hi oposen. Conflictes. Batalla del Barranc del Llop: Baixes espanyoles i mobilització dels reservistes. La població s'indigna. Esclata la Setmana Tràgica. Solidaritat Catalana, la UGT i la CNT convoquen una vaga general que dura una setmana. Barricades i destrucció d'infraestructures religioses. Anticlericalisme. El govern declara l'estat de guerra i reprimeix les manifestacions. El moviment es radicalitza i cau el govern de Maura. Francesc Ferrer i Guàrdia és considerat el cervell de la revolta. L'anarquisme i Solidaritat Catalana desapareixen.

Mancomunitat de Catalunya (1914)

Procés difícil i llarg. Els polítics catalans volien millorar les infraestructures i donar veu al català. Es crea un programa de la Diputació de Barcelona per mancomunar les quatre diputacions catalanes i dotar Catalunya d'òrgans polítics propis. Maura i Dato hi donen suport. Es crea la Mancomunitat amb un president, una assemblea i un consell permanent.

Crisi del sistema de la Restauració (1917)

Espanya es declara neutral a la Primera Guerra Mundial. Exporta productes, els preus pugen, però els salaris no. Conflicte social. La CNT i la UGT es manifesten per protestar per la pujada de preus. Conflictes a València fan que la UGT convoqui una vaga de caràcter polític contra la monarquia i a favor d'un sistema republicà. El govern imposa la llei marcial (toc de queda i exèrcit al carrer). La vaga fracassa, però l'oposició continua. L'exèrcit té més oficials que soldats. Es creen les Juntes de Defensa per demanar un augment de salaris i criticar el govern. El 1916, Romanones tanca les Corts per corrupte. Dato tanca les Corts, declara l'estat d'excepció i imposa la censura. A Barcelona es convoca una Assemblea de Parlamentaris amb poca assistència per reformar l'estat. Dato la prohibeix i l'assemblea fracassa.

Descomposició del sistema (1918-1923)

Després de la crisi del 1917 es busca estabilitat. Es formen governs de concentració, però la inestabilitat continua i se suspenen les garanties constitucionals i el Parlament. Després de la guerra, la situació econòmica a Espanya és dolenta. Augmenten els conflictes socials i l'activitat sindical. A Andalusia es viu el Trienni Bolxevic (revoltes anarquistes i socialistes). Es declara l'estat de guerra. A Catalunya, el conflicte pagès porta a la creació de la Unió de Rabassaires. Vaga de La Canadenca: S'arriba a un acord entre treballadors i empresaris, però no es compleix. Conflictes i pistolerisme: la CNT s'enfronta a les empreses, que contracten pistolers per assassinar els líders sindicals. El govern hi està d'acord i aplica la llei de fugues. Al Marroc, els rifenys ataquen l'exèrcit espanyol. El general Silvestre actua sense prudència i l'exèrcit espanyol pateix una gran derrota al Desastre d'Annual. Inestabilitat política. El Parlament investiga les responsabilitats: l'Expedient Picasso assenyala el rei com a responsable del desastre. El govern tem que es comprometi la figura del rei i els militars veuen la dictadura com una solució.

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

El sistema canovista s'enfonsa amb el cop d'estat de Primo de Rivera el 1923. Ho justifica per evitar la revolució, restablir l'ordre i la unitat d'Espanya. En realitat, vol frenar la reforma constitucional i impedir que es debati l'Expedient Picasso. Manifest de Primo de Rivera: intenció de lluitar contra la corrupció i el caciquisme i defensar la unitat d'Espanya. El sistema es dispersa. La població es manté neutral perquè creu que la dictadura durarà poc. Dues etapes:

Directori Militar (1923-1925)

Primo de Rivera es converteix en president d'un nou govern format per militars (Directori). Mesures: suspensió de la Constitució, dissolució del Parlament i dels partits polítics, prohibició del català. Crea l'Estatut Municipal i Provincial per acabar amb el caciquisme, elimina els ajuntaments i crea juntes formades per cacics. El desembarcament d'Alhucemas, amb la col·laboració de França, posa fi al conflicte del Marroc.

Directori Civil (1925-1930)

Format per civils, no és una etapa transitòria. S'inspira en el model feixista italià. Es crea la Unió Patriòtica, sense una ideologia clara (militars i conservadors). El 1927 es crea l'Assemblea Nacional Consultiva, de caràcter corporatiu. Bona situació econòmica durant els anys 20, que Espanya aprofita per impulsar el règim i el desenvolupament industrial. Millora de l'agricultura gràcies al regadiu. En l'àmbit social, milloren les condicions laborals i disminueixen els conflictes perquè els obrers són perseguits.

Oposició a la dictadura

Al principi, hi ha catalans que donen suport al règim, però després s'hi oposen perquè elimina les institucions catalanes, prohibeix l'ús del català fins i tot en l'àmbit esportiu, imposa la censura i prohibeix partits polítics. Al principi, l'oposició és feble, però després creix. Els intel·lectuals són censurats i es tanquen universitats. Es crea la FUE (sindicat republicà). Republicans i catalanistes són els principals opositors. Els republicans creen l'Aliança Republicana i els catalanistes intenten una invasió armada. La CNT és perseguida. El PSOE vol la República. Alguns sectors de l'exèrcit s'oposen a la dictadura. Alfons XIII perd la confiança en Primo de Rivera per por de perdre la monarquia. Primo de Rivera dimiteix el 1930.

La "Dictablanda" de Berenguer i el camí cap a la República

El general Berenguer substitueix Primo de Rivera. El seu objectiu és preparar un procés electoral progressiu per tornar a la normalitat constitucional. Les forces de l'oposició s'organitzen en el Pacte de Sant Sebastià, on elaboren un programa per presentar-se a les eleccions, creen un comitè revolucionari i defensen l'autonomia. Berenguer no compleix la seva tasca i l'almirall Aznar el substitueix. Convoca eleccions a tres nivells: municipals, provincials i a Corts. Les municipals són les primeres perquè són menys arriscades per a la monarquia. Alfons XIII, massa compromès amb Primo de Rivera, veu les eleccions com un plebiscit sobre la monarquia. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 donen la victòria a les candidatures republicanes a les grans ciutats i, finalment, es proclama la Segona República.