Espanya al segle XVIII: Antic Règim, Nova Planta i Il·lustració

ESPANYA AL SEGLE XVIII → ANTIC RÈGIM: monarquia absoluta, societat estamental i economia agrària

La Corona de Castella tenia més poder reial; la Corona d'Aragó conservava més institucions pròpies i el rei estava més limitat per les Corts. Les Corts reunien rei, noblesa, clergat i tercer estat.

• Privilegiats: noblesa i clergat → terres, senyorius i avantatges fiscals.
• No privilegiats: burgesia, pagesos, artesans i jornalers → pagaven impostos.

Aquesta societat entra en crisi amb la Il·lustració.

GUERRA DE SUCCESSIÓ (1701-1714)

Mort de Carles II sense hereu → Felip d'Anjou (Borbó) contra Carles d'Habsburg. Guanya Felip V.

Tractat d'Utrecht (1713): fi de la guerra internacional. Espanya perd:

• Gibraltar i Menorca → Gran Bretanya
• Països Baixos espanyols, Milà i Nàpols → Àustria
• Sicília → Savoia (després passa a Àustria)

Amèrica continua espanyola.

11-9-1714 → cau Barcelona.

NOVA PLANTA

Felip V elimina les institucions i lleis pròpies de la Corona d'Aragó → centralisme, uniformització i monarquia absoluta borbònica. El castellà s'imposa sobretot en l'administració.

IL·LUSTRACIÓ

Moviment del segle XVIII basat en la raó, el progrés i la llibertat. Defensa el pensament lliure, l'educació, la ciència i la modernització.

• Defensa la divisió de poders: executiu, legislatiu i judicial.
• Critica els privilegis de l'Antic Règim.
• En economia defensa la propietat privada i la llibertat econòmica i critica la propietat vinculada (no es pot vendre ni dividir lliurement).

DESPOTISME IL·LUSTRAT

«Tot per al poble, però sense el poble»: el rei manté el poder absolut però fa reformes per millorar el país.

Carles III (1759-1788) és el principal representant a Espanya.

PROBLEMES ECONÒMICS

Pocs ingressos, impostos poc eficients, molts privilegis fiscals, desigualtat i dèficit públic.

Reforma fiscal: el cadastre registra la riquesa i les terres per repartir millor els impostos. Els privilegiats s'hi oposen → fracàs parcial.

Es creen monopolis i el Banc de Sant Carles (1782) per ajudar la Hisenda i gestionar el deute.

LIBERALITZACIÓ

Llibertat econòmica: eliminació de traves i peatges, llibertat de preus dels cereals → oferta i demanda.

Comerç amb Amèrica (1778): es trenca el monopoli de Cadis, s'obren altres ports i augmenta el comerç.

Espanya, França i Gran Bretanya competeixen pel comerç atlàntic; Gran Bretanya té superioritat naval. Carles III també reforça l'Armada.

AGRICULTURA

Base de l'economia però amb baixa productivitat i autoconsum. Problemes: senyorius, mans mortes (Església), majorazgos (noblesa) i privilegis de la Mesta, i desigualtat entre pagesos.

• Llauradors: treballen terres d'altri i tenen una situació més estable.
• Jornalers: sobretot al sud i oest, cobren per jornada → pitjors condicions.

Reformes de Carles III: limitar majorazgos i Mesta, repoblar terres, repartir terres comunals als més pobres i limitar les pujades de rendes.

Resultat: oposició dels privilegiats → reformes limitades i continuïtat de la desigualtat.

MANUFACTURES

Predominen els gremis i la producció artesanal, sense maquinària industrial. L'Estat impulsa les manufactures reials per augmentar la producció.

ESGLÉSIA, CULTURA I EDUCACIÓ

Gran influència de l'Església. Regalisme: el rei intervé en assumptes eclesiàstics, com el nomenament de bisbes.

1767 → expulsió dels jesuïtes i reforma universitària i educativa. La Inquisició continua, però perd força.