Espanya i la Segona Guerra Mundial: Neutralitat, Franco i l'Eix
Espanya i la Segona Guerra Mundial: De la Neutralitat a la No-bel·ligerància
A l’inici de la Segona Guerra Mundial, malgrat que el govern de Franco va declarar la neutralitat, mostrava simpatia envers les potències de l’Eix, que l’havien ajudat durant la Guerra Civil.
De la neutralitat a la no-bel·ligerància (1939-1943)
Després de la victòria alemanya sobre França, Espanya va declarar la no-bel·ligerància, fet que comportava suport diplomàtic i econòmic a l’Eix. Alemanya i Itàlia temptejaven llavors les possibilitats de la integració d’Espanya en el conflicte, i Franco es va entrevistar amb Hitler i Mussolini.
Els falangistes eren els més partidaris d’entrar a la guerra, mentre que altres sectors s’hi mostraven contraris (empresaris, l’Església, els monàrquics i part dels militars).
La División Azul i el suport encobert a l'Eix
El cunyat de Franco va proposar que voluntaris espanyols (la División Azul) donessin suport a les tropes alemanyes que des de l’estiu de 1941 lluitaven contra l’URSS. També uns 10.000 espanyols van ser enviats a Alemanya a treballar.
Espanya exportava clandestinament tungstè, mineral estratègic vital per a la indústria de guerra. Com a represàlia, els Estats Units van embargar l’enviament de petroli a Espanya a finals de 1943, fet que va comportar greus dificultats per a l’economia espanyola.
Retorn a la neutralitat estricta (1943)
L’octubre de 1943, la guerra va començar a ser clarament desfavorable a les potències feixistes. Llavors, els governs britànic i americà van pressionar el règim de Franco perquè es distanciés fonamentalment de l’Eix. La conseqüència d’aquesta nova relació internacional va ser la dissolució de la División Azul i la tornada a l’estatus de neutralitat estricta d’Espanya.
El règim de Franco davant la derrota de l'Eix
La derrota definitiva de l’Eix va posar el règim de Franco a la vora del col·lapse definitiu per la por que els Aliats poguessin exigir-ne la fi, atès que presentava afinitats amb les dictadures vençudes i havia manifestat el seu suport a l’expansió militar de les potències de l’Eix.
La necessitat d'un canvi d'imatge del franquisme post-guerra
El franquisme va haver d’assumir que, si volia perviure, havia de distanciar-se del feixisme. El discurs oficial el va presentar com un règim catòlic, conservador i anticomunista, que tenia l’objectiu final d’evolucionar cap a una monarquia en el moment adequat.
Distanciament del falangisme i nova orientació
Aquesta nova fase va comportar la marginació del falangisme i l’abandonament de la nomenclatura i supressió de la salutació oficial amb el braç enlaire.
Malgrat aquests canvis, el règim de Franco va continuar mantenint aspectes essencials d’una orientació totalitària.