Espanya i la Indústria Catalana durant la Gran Guerra

Què va suposar per a Espanya la Primera Guerra Mundial?

• Augment de la demanda de tots els productes (agrícoles, industrials, miners).
• Encariment dels productes de primera necessitat en el mercat interior.
• Procés inflacionista per l'alça continuada dels preus, la demanda i els salaris sostinguts.
• Els beneficis de la guerra no van tenir un repartiment equitatiu.
• Les condicions de vida d'obrers, miners i jornalers al camp van empitjorar.
• Odi contra les classes beneficiades pels negocis.
• Baixa la demanda dels països contendents: Crisi i atur a Espanya entre 1919-1923.

La indústria catalana

Situació a començament del segle XX

Desacceleració: d’un creixement del 5,5% es passa a un del 2,2%.

Problemes de la indústria catalana

Dependència de l’exterior pel que fa a matèries primeres (cotó), fonts d’energia (carbó) i maquinària.

Aportacions de la indústria catalana

• Alliberament de la dependència del carbó i creació de grans companyies productores d’energia hidroelèctrica: La Canadenca.
• Diversificació dels sectors industrials: tèxtil cotoner (Sabadell i Terrassa), químic (Societat Anònima Cros), metal·lúrgic (Maquinista Terrestre i Marítima), automobilístic (Hispano-Suïssa).

Situació en acabar la Primera Guerra Mundial

Període de crisi (1919-1923):

1. Pèrdua del mercat europeu.
2. Reorientació de la producció i dependència del mercat interior.
3. Retorn al proteccionisme i als aranzels per evitar la competència.
4. Com a conseqüència de tot això: pujada de salaris i baixada de preus → pau social de l’època de la Dictadura de Primo de Rivera.

Conclusions

Balanç positiu, degut a:

1. Electrificació i reducció de la dependència del carbó.
2. Augment de la productivitat.
3. Diversificació de sectors amb un augment de la població obrera.

Evolució del moviment obrer

On es concentrava principalment la lluita obrera?

• Madrid (construcció i transports).
• País Basc (indústria pesant).
• Astúries (mineria).
• Barcelona (tèxtil, electricitat i metal·lúrgica).
• Camp andalús.

Trets principals de les condicions de vida de la classe obrera

• Les famílies vivien en condicions d’estricta subsistència.
• Habitatges petits, molt sovint compartits.
• Desintegració social.
• Jornades laborals de 10 a 12 hores, inclosos diumenges.
• Sense contractes laborals, ni d’accident, atur o jubilació.
• Sous molt baixos.
• Elevades xifres d’analfabetisme.
• Estones d’oci malgastades en tavernes.

Des de diferents sectors se’ls empeny a la mobilització.