L'especificitat de l'ésser humà i el concepte de persona
L'especificitat de l'ésser humà
Per descobrir l'especificitat de l'ésser humà, és útil comparar-lo amb els animals i determinar les semblances i les diferències que existeixen entre ells. Veiem una sèrie de característiques que diferencien els éssers humans dels animals. Que són:
Capacitat de simbolització
Aquesta capacitat és pròpia de l'ésser humà, el qual es comunica mitjançant una sèrie de símbols, mentre que l'animal es comunica només amb signes naturals. Per exemple: el lladruc d'un gos i el cant d'un rossinyol.
El lliure albir
L'ésser humà és l'únic animal capaç de dir no a la satisfacció de les seves apetències instintives. I també l'ésser humà pot triar el seu futur, que va construint amb les seves accions.
Capacitat d'imaginar i raonar
La fantasia o imaginació és una capacitat humana que ens permet crear projectes i ideals. I la raó és la capacitat amb la qual ordenem els nostres projectes i ideals, així que podem caracteritzar l'ésser humà com un animal fantasiós i també racional.
La inclusió
L'ésser humà mai arriba a estar acabat perquè sempre sent el desig de voler més. Per això, trobem el pensador Sant Agustí d'Hipona que caracteritzarà l'ésser humà com un animal àvid (molt ansiós) de coses noves i també trobem el filòsof Nietzsche que diu que l'ésser humà és l'únic animal capaç de fer promeses, aquí entenem el fer promeses com projectar el nostre futur.
El concepte de persona
Veurem com s'ha tractat en la història de la filosofia aquest concepte.
a) En l'arrel antiga: la paraula persona deriva del terme llatí persona. Veiem que en grec, persona es diu prosopon, que significa màscara. Aquesta màscara és la màscara de l'actor del teatre grec on es podia apreciar com la seva veu ressonava i revelava el seu paper de dona o d'home. A l'antiga Grècia els homes feien de dones en els teatres, i era la màscara el que revelava la seva identitat sexual. En el món romà, la paraula persona va adquirir un sentit jurídic. Veiem que va ser el jurista Tertul·lià al segle II d.C. qui va ser el primer a utilitzar l'expressió persona com a subjecte legal, és a dir, una persona serà portadora de drets i deures.
b) Però veiem que la definició més clàssica del concepte de persona la va formular Boeci al s.IV d.C., el qual definia una persona com una substància individual de naturalesa racional. Per Boeci, una substància individual vol dir que l'ésser humà no es troba en mans del destí sinó que tria la seva vida i, a més a més, l'ésser humà se substitueix per si mateix i no per un altre individu. I quan Boeci diu que l'ésser humà té naturalesa racional, vol dir que l'home forma part de la natura, però està dotat de raó, la qual li dona autoconsciència, voluntat i sociabilitat.