L'esperit del consens en la Transició espanyola
L'esperit del consens en la Transició
El resultat del plebiscit afavoreix l’èxit del projecte de reforma de Suárez, perquè enforteix la posició del nou president davant els rupturistes. Com que insisteix en la seva voluntat de canvi polític i té el suport demostrat de la majoria de la població (a més del rei i dels sectors socials dominants), pacta amb avantatge amb l’oposició antifranquista: aconsegueix que renunciin a la ruptura i que acceptin una transició reformista; a canvi, decreta l’amnistia, legalitza partits (i sindicats) i es compromet a convocar eleccions parlamentàries el 1977.
El pacte entre forces polítiques
La transició és, llavors, un pacte entre la majoria de l’oposició antifranquista i els franquistes més moderats. Aquest pacte té el suport de:
- El rei i els seus assessors.
- Les classes altes.
- El poble.
- Les potències democràtiques europees.
El pacte respon a l’esperit de consens: tothom (sectors oposats com monàrquics i republicans, dretans i esquerrans, centralistes-nacionalistes espanyols i federalistes-autonomistes-nacionalistes perifèrics) té la voluntat d’arribar a acords, a punts en comú, renunciant a una part dels principis propis. Això implica un pacte per a oblidar o perdonar els fets del passat (Guerra Civil, franquisme).
Condicions i garanties del pacte
Així, els polítics franquistes pragmàtics, partidaris de la reforma democràtica, posen una sèrie de condicions per al pacte, acceptades per l’oposició:
- La monarquia (i els seus símbols, la bandera i l’himne) és intocable.
- El capitalisme (la propietat privada) és indiscutible.
- La unitat d’Espanya és inqüestionable.
- No hi haurà exigència de responsabilitats pels crims polítics comesos pels franquistes o pels republicans durant la Guerra Civil i la dictadura.
A canvi, els antifranquistes obtenen de Suárez la garantia de:
- La recuperació de les llibertats polítiques i sindicals (el 1977 es desmantella el Movimiento).
- L’amnistia per als presos polítics i el retorn dels exiliats.
- La construcció d’un règim no centralista, autonòmic.
A més d’aquests canvis polítics (que coincideixen amb les consignes de l’Assemblea de Catalunya), hi haurà també després un acord en reformes econòmiques i ideològiques.