Estatut d'Autonomia de Catalunya: Juliol 1978
Parlamentaris catalans aproven comissió (comissió dels vints) encarregada de redactar-lo. Resultat votació: 58 a favor + una abstenció. Text rectificat pels plens del Congrés dels Diputats (29 novembre) i del Senat (12 desembre) i sancionat i promulgat per Joan Carles I.
Va suposar increment respecte autonomia, llengua, ensenyament, cultura i mitjans de comunicació.
Desembre 1978 la seva elaboració és aprovada per l'Assemblea de Parlamentaris. Març 1979 és presentat al Congrés dels Diputats de Madrid. Octubre 1979 és aprovat per referèndum (88,1%). Gener 1980 entra en vigor.
Definia Catalunya com Nacionalitat amb autogovern (comunitat autònoma) organitzat gràcies a la Generalitat (integrada pel Parlament, el president de la Generalitat i el Consell Executiu).
Establia que Parlament és elegit cada 4 anys (sufragi universal) i amb sistema de representació proporcional, que representa poble de Catalunya, que exerceix potestat legislativa, aprova pressupostos i impulsa i controla acció política i de Govern.
Diu que el president de la Generalitat és elegit pel Parlament i anomenat pel rei. Coordina l'acció del Consell Executiu o Govern i té la màxima representació de la Generalitat i l'ordinària de l'estat a Catalunya.
L'Estatut delimita competències exclusives, compartides amb administració de l'Estat, que en fixa directius bàsiques + execució de legislació de l'Estat + previsió de la transferència o delegació de competències no assumides pel mateix Estatut.
Perquè fos desenvolupat correctament, creació i ajuda del Consell Consultiu de la Generalitat.
Determinava que el català és llengua pròpia de Catalunya (juntament amb el castellà), igualtat plena de drets i deures dels ciutadans de Catalunya, aranès havia de ser inclòs en l'ensenyament i ser respectat i protegit, municipis i comarques, dret català és aplicable a Catalunya amb preferència a altres territoris. Deia que la Generalitat podia establir convenis i acords amb altres comunitats autònomes, crear i mantenir policia autonòmica, tenir premsa, ràdio i TV pròpies. Imposava que l'òrgan suprem de justícia català era el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El 2006 va ser substituït per l'Estatut de Miravet.