Quan es va presentar l'Estatut de Núria a les Corts de Madrid?

L'Estatut d'Autonomia es va presentar a les Corts de Madrid el 18 d'agost de 1931. Els sectors centralistes s'hi van oposar fermament.

Per què l'Estatut de Núria va trobar oposició a Madrid?

Alguns punts de l'Estatut anaven en contra de la Constitució espanyola de 1931, com l'idioma oficial o la federació de regions, que no estava permesa. L'oposició es va intensificar quan es va publicar aquesta Constitució.

Estatut de Núria (1931): procés, contingut i oposició a Madrid

Resum

El text explica el procés d'elaboració de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1931, conegut com a Estatut de Núria, des de la proclamació de la República fins a la seva presentació a les Corts de Madrid. Repassa els principis del projecte, el referèndum popular i les causes de l'oposició centralista, especialment després de la nova Constitució espanyola.

Punts clau

Esquerra Republicana guanyà les eleccions del 12 d'abril de 1931 i Francesc Macià proclamà la independència de Catalunya el 14 d'abril.
Els experts reunits a Núria tenien el projecte d'Estatut acabat el 20 de juny de 1931.
El referèndum del 2 d'agost de 1931 va comptar amb la participació del 75% dels catalans, dels quals el 95% es va manifestar a favor de l'autonomia.
L'Estatut considerava Catalunya un estat autònom dins de la República Espanyola i establia el català com a única llengua oficial.
El projecte va ser presentat a les Corts de Madrid el 18 d'agost de 1931 i va trobar una forta oposició centralista.
L'oposició es va intensificar amb la Constitució del 9 de desembre de 1931, que establia el castellà com a idioma oficial i no permetia la federació de regions.

Posa't a prova

Catalunya i la Cerca de l'Autonomia (1931)

Catalunya, el País Basc i Galícia volien l’autonomia. No obstant això, Catalunya va ser l'única que es va veure realment beneficiada en aquest àmbit, ja que tenia un partit hegemònic, mentre que el País Basc no en tenia un de clar i Galícia realment no tenia tanta força política.

Fets Clau de la Proclamació i l'Estatut

En les eleccions del 12 d’abril de 1931, Esquerra Republicana guanya per majoria a la Lliga Regionalista (L.R.) i als monàrquics.
El 14 d’abril, Francesc Macià va declarar la independència de Catalunya i l’establiment de la Generalitat.
El Govern Provisional de Catalunya va voler dotar-la d’un Estatut d’Autonomia i va crear una comissió d’experts perquè redactessin el projecte.

Elaboració i Aprovació Popular de l'Estatut

Aquests experts es van reunir a Núria i el 20 de juny ja tenien el projecte acabat. No obstant això, no van tenir en compte la Constitució espanyola que s'estava elaborant. El projecte es va enviar a Madrid.

El 2 d’agost es va fer un referèndum per veure si s'acceptava o no el projecte. Hi va votar el 75% dels catalans, i d’aquest 75%, el 95% estava a favor de l’autonomia. Al mateix temps, es va fer una campanya perquè la gent conegués l’Estatut i es va fer una recollida de signatures entre les dones per saber quantes estaven a favor de l’autonomia.

L'Estatut de Núria (1931): Principis i Contingut

Aquest estatut d’autonomia, conegut com a Estatut de Núria, parteix de la base que hi ha d’haver una sobirania popular i que la República ha de tenir un caràcter federal.

Considera Catalunya com un estat autònom dins de la República Espanyola.
Declara que l'única llengua oficial és el català i accepta la possibilitat que Catalunya es pugui federar amb altres països de parla catalana.
Catalunya obté la majoria de competències de manera absoluta: impostos directes, ensenyament, cultura, policia, obres públiques, etc.
És un estatut ambiciós que intenta buscar el màxim consens.

Presentació a Madrid i Oposició

El 18 d’agost de 1931 es presenta l’Estatut d’Autonomia a les Corts de Madrid. No obstant això, els sectors centralistes s’oposen fermament a les propostes catalanes.

L'oposició es va intensificar especialment quan es va publicar la nova Constitució Espanyola (9 de desembre de 1931), ja que l'Estatut de Núria presentava certs punts que anaven en contra del que establia la Carta Magna (per exemple, l'idioma oficial, que la Constitució establia com a castellà a tot Espanya, o la federació de regions, que no estava permesa).

Per tant, l'Estatut s’havia de refer, però el procés no va ser fàcil a causa de la gran oposició. De fet, els debats a les Corts no van començar fins al maig del 1932, on es van definir tres postures clares: