Estatut de Núria i Estatut de Catalunya de 1932: Procés i Contingut
La Generalitat Provisional i l'Estatut de Núria
Les negociacions amb el govern provisional espanyol van comportar la desaparició de la República Catalana i el reconeixement d'un govern autonòmic: la Generalitat de Catalunya. La nova institució assumia els recursos i les competències de les quatre diputacions catalanes, i Francesc Macià en va ser elegit president.
El govern català va convocar una comissió d'experts que es van reunir al santuari de Núria i van redactar un avantprojecte d'Estatut, que va ser lliurat al govern de la Generalitat el 20 de juny del 1931.
Principis de l'Estatut de Núria
L'Estatut de Núria partia del caràcter federal de la República i de la sobirania del poble de Catalunya. Els seus punts clau eren:
- Definia Catalunya com un "Estat autònom dins de la República espanyola".
- Declarava el català llengua oficial juntament amb el castellà.
- Preveia la possibilitat de federar-se amb els països de parla catalana.
Competències i finançament
La Generalitat assumia competències exclusives en:
- Ensenyament i cultura.
- Policia i ordre públic.
- Sanitat i obres públiques.
- Agricultura, dret civil, ordenació territorial i règim municipal.
- Tribunals de justícia.
Per al finançament autonòmic, disposava de la gestió dels impostos directes, mentre que els indirectes eren gestionats per l'Administració central.
Un plebiscit popular, celebrat el 2 d'agost de 1931, va aprovar l'Estatut amb el 99% dels vots, recolzat per més de 400.000 signatures.
La Discussió de l'Estatut a les Corts Espanyoles
A Catalunya, les eleccions generals a Corts Constituents de juny de 1931 van reproduir els resultats de les eleccions municipals de l'abril. El 18 d'agost del 1931, Francesc Macià va presentar l'Estatut a les Corts de Madrid per començar-ne la tramitació parlamentària.
La tramitació no va ser fàcil, ja que la Constitució del 1931 va definir Espanya no com a Estat federal, sinó com a Estat integral, amb una única sobirania espanyola, la qual cosa limitava les aspiracions del text de Núria.
Les tres posicions parlamentàries
En la discussió parlamentària s'hi van manifestar tres posicions ben definides:
- La del govern central: partidari de concedir una autonomia moderada.
- La dels parlamentaris catalans: defensors del text original de Núria.
- La de l'oposició de dretes: contrària a l'autonomia.
En aquest context, la ferma posició del president Manuel Azaña a favor de l'autonomia i el fort rebuig dels republicans a l'intent de cop d'estat militar protagonitzat pel general Sanjurjo l'agost del 1932 van ser decisius per a l'aprovació de l'Estatut a les Corts el 9 de setembre de 1932.
L'Estatut d'Autonomia de 1932
L'Estatut aprovat per les Corts era força diferent del text de Núria, tot i que conservava les institucions bàsiques. Segons el text final, Catalunya es constituïa en regió autònoma dins l'Estat espanyol, amb una sobirania limitada. Tant el català com el castellà eren declarats llengües oficials.
Característiques i limitacions
Les competències de la Generalitat eren:
- Plenes: en dret civil propi i règim administratiu intern.
- Molt àmplies: en ordre públic i justícia (incloent-hi la creació del Tribunal de Cassació de Catalunya, que era l'òrgan suprem d'apel·lació).
- Compartides amb l'Estat: la majoria de competències (educació, obres públiques, sanitat, etc.).
Malgrat aquests avenços, el sistema de finançament resultant era insuficient. Els conflictes que poguessin sorgir entre la Generalitat i l'Estat s'havien de resoldre pel Tribunal...