L'Estraperlo i la Crisi Social a l'Espanya de Postguerra
L'Estraperlo: El Mercat Negre a Espanya (1940s-50s)
Espanya es va convertir en un gran mercat negre fins al 1953-54, gràcies a la tolerància i la complicitat de moltes autoritats. Però no només hi havia mercat negre de queviures, sinó també de matèries primeres (MP) i de productes semielaborats i manufacturats. Els preus del mercat negre variaven considerablement en funció de les conjuntures i de les zones.
Bescanvi Rural i Odissea Urbana
Al camp, per obtenir productes al marge del racionament, es recorria al bescanvi. Així, la pagesia, per poder subsistir, bescanviava productes agraris de tot ordre. Els obrers industrials, però, ho van passar més magre. L’altra cara de l’estraperlo era l’anada massiva de gent de les ciutats al camp per adquirir directament als pagesos alguns aliments, fet que convertia la tornada a la ciutat en una autèntica odissea, ja que s’havien d’evitar els nombrosos controls establerts per la Guàrdia Civil.
Formes de Corrupció i Fraus Associats
També eren molt habituals les adulteracions dels productes, la compra-venda de cupos sencers per empreses fantasmes que no existien, el tràfic i la falsificació de cartilles de racionament. El qualificatiu d’estraperlo es va fer extensiu a l’adquisició corrupta de llicències d’importació i exportació o de crèdits preferents dels bancs oficials, i a l’adjudicació fraudulenta de concursos d’obres, contractes i subhastes.
Xarxes Clandestines i l'Ascens dels "Nous Rics"
Amb el temps, es van crear enormes xarxes clandestines de distribució de productes que només podien funcionar gràcies al vistiplau de funcionaris, d’autoritats locals, de la Guàrdia Civil i d’alts empleats de l’administració. L’estraperlo va generar beneficis econòmics considerables i la formació del grup social dels “nous rics”.
Impacte Social: Deteriorament del Nivell de Vida
Al costat d’aquesta situació, el nivell de vida de la població va disminuir considerablement com a conseqüència de la inflació i dels baixos salaris. La fam va afectar una part significativa de la població, que es va veure obligada a recórrer sistemàticament a la caritat institucionalitzada.
Crisi de l'Habitatge i Barraquisme Urbà
Igualment, la precarietat es va fer evident en la manca d’habitatges dignes, sobretot pel que fa a l’habitatge de les classes més modestes, i en especial dels emigrants. Es va produir una paralització gairebé total de la construcció de tota mena d’habitatges, però especialment de les anomenades “cases barates”. En les grans ciutats com Barcelona, Madrid, València o Bilbao es va estendre el fenomen del barraquisme, es va desenvolupar el rellogament d’habitacions i, fins i tot, es van habilitar coves com a habitatges.
Marginació Social i Proliferació de la Pobresa
També, com a conseqüència de l’extensió de la misèria entre les classes populars, va aparèixer un immens sector de marginats socials: van proliferar els captaires i vagabunds, i la prostitució va créixer de forma espectacular.
Crisi Sanitària i Alta Mortalitat
La subalimentació, el fred, la insalubritat dels edificis i l’esforç laboral van provocar una notable disminució de les defenses físiques dels treballadors i els va fer més vulnerables a malalties que, teòricament, ja havien estat eradicades, com ara la tuberculosi, el tifus o el còlera. Les malalties típiques de la subalimentació i les males condicions de vida afectaven de forma molt més marcada els nens que anaven a les escoles públiques. La tuberculosi era la malaltia dels pobres. A més, el sistema sanitari era força deficient. El 1941, la taxa de mortalitat va arribar a assolir a Espanya un màxim del 18,7 per mil, i la mortalitat infantil va enfilar-se fins al 143 per mil. La fragilitat dels infants els va convertir en les víctimes d’altres problemes sanitaris com el raquitisme.