Estructura i agents socials de la ciutat
La ciutat: estructura
Les ciutats són llocs on es concentra la població i les seves activitats, on es fan diverses funcions bàsiques i s'hi agrupen serveis essencials. Es considera també una mercaderia perquè és un producte que es compra i que es ven al mercat i sobre el qual s'especula el preu. És per això que a la ciutat hi coincideixen els interessos d'agents urbans diferents. També hi ha la funció dels ajuntaments.
Criteris que defineixen ciutat:
- Nombre d'habitants: segons la unanimitat a l'hora d'establir quin és el nombre mínim d'habitants, per exemple, a Espanya 10.000 hab.
- Concentració de l'habitat, densitat i comunitat: la concentració és una característica del centre de les ciutats, en un espai reduït s'hi concentren molts habitants, habitatges; hi ha una densitat elevada. La densitat baixa depèn de alguns barris residencials formats per cases unifamiliars i tenen una estructura discontinua i elevada.
- Activitat econòmica: la ciutat es pot caracteritzar per les diverses activitats dels seus habitants.
- Organització i influència residencial: les activitats econòmiques converteixen la ciutat en un centre de poder, creativitat i oportunitats.
- Arquitectura: edificis alts, carrers amples i llargs.
Agents socials productors de la ciutat:
Totes aquelles persones, grups de ciutadans i institucions que intervenen en la creació i la producció de l'espai urbà. Cada un dels agents té els seus interessos en relació amb el conjunt o amb una part de la ciutat. Els principals agents són:
- Propietaris privats del sòl urbà: si construeixen edificis, es converteixen també en promotors immobiliaris.
- Empresaris: intenten trobar la millor situació per les seves instal·lacions.
- Poders públics: tenen un paper molt especial en el desenvolupament urbà.
- Moviments socials urbans: intenten satisfer les necessitats bàsiques i volen maximitzar el seu benestar.
L'espai urbà: especulació del valor d'ús i el valor de canvi
Ciutat com a mercaderia: al considerar la ciutat i els seus elements com a qualsevol mercaderia, són els propietaris particulars del sòl els que més es beneficien d'aquest valor de canvi. La millora de carrers, la implantació d'equipaments acostumen a ser finançats i construïts per l'administració. Aquestes millores repercuteixen favorablement i directament en el preu del sòl. Sense fer res, els propietaris veuen com augmenta el valor dels seus bens i poden especular, per això hi ha un conflicte latent entre els agents, aquest conflicte pot generar l'aparició de moviments socials i grups de pressió.