Estructura Interna de la Terra: Capes i Ones Sísmiques

Mètodes Indirectes d'Estudi de l'Interior Terrestre

L'estudi de l'interior de la Terra es basa en mètodes indirectes, com ara:

• L'estudi dels meteorits: Els meteorits poden ser rocosos, similars a la composició de l'escorça terrestre, o metàl·lics, rics en ferro i níquel.
• L'estudi de la propagació de les ones sísmiques: La velocitat de les ones sísmiques depèn de les característiques dels materials que travessen. Un canvi de velocitat indica variacions en la composició dels materials rocosos o un canvi en el seu estat físic.
• L'estudi de la calor interna de la Terra: A mesura que augmenta la profunditat, s'incrementa la temperatura de les roques. Les roques del nucli són sòlides per la pressió a la qual estan sotmeses.
• L'estudi del magnetisme: L'existència d'un camp magnètic terrestre suggereix la presència d'un nucli metàl·lic líquid en moviment sotmès a altes temperatures.
• L'estudi de la densitat: La densitat mitjana del planeta és de 5,5 g/cm³, mentre que els materials de l'escorça són molt més lleugers.

Discontinuïtats Sísmiques

Les discontinuïtats sísmiques són superfícies que separen capes amb diferents propietats físiques a l'interior de la Terra:

• Discontinuïtat de Mohorovičić: Separa l'escorça del mantell.
• Discontinuïtat de Repetti: Separa el mantell superior de l'inferior.
• Discontinuïtat de Gutenberg: Separa el mantell inferior del nucli extern.
• Discontinuïtat de Lehmann: Separa el nucli extern de l'intern.

Litosfera i Astenosfera

La litosfera i l'astenosfera són les capes rocoses més externes de la Terra.

• Litosfera

  És la capa rocosa més superficial, formada per l'escorça i la part més externa del mantell. És sòlida i el seu gruix és variable (hi ha litosfera continental i litosfera oceànica). No és contínua, sinó que està fragmentada en diverses peces anomenades plaques litosfèriques o plaques tectòniques. El moviment d'aquestes plaques produeix xocs i friccions que generen volcans, terratrèmols i la formació de serralades.

• Astenosfera

  És la capa que es troba sota la litosfera, amb un gruix variable. Els materials de l'astenosfera tenen un comportament plàstic i deformable. Les roques sòlides formen els corrents de convecció.

Ones Sísmiques

Les ones sísmiques són el mitjà de propagació de l'energia alliberada en un terratrèmol. N'hi ha de tres tipus:

• Ones P (Primàries)

  Són les més ràpides i les primeres que es registren en els sismògrafs. S'originen a l'hipocentre i es transmeten tant en medis líquids com sòlids. Comprimeixen i dilaten alternativament el medi pel qual circulen i fan vibrar les partícules en el mateix sentit de propagació de l'ona.

• Ones S (Secundàries)

  Són més lentes que les ones P. S'originen a l'hipocentre i només es transmeten en medis sòlids. Fan vibrar les partícules en sentit perpendicular al de la propagació de l'ona.

• Ones L (Superficials)

  Es generen quan les ones P i S arriben a la superfície. Són les més destructives i es transmeten per la superfície terrestre. Fan vibrar les partícules de manera que pugen i baixen i es mouen lateralment.