Estructura política i legislativa del règim franquista
Les Lleis Fonamentals del Règim
L'establiment de les lleis polítiques va començar el 1938 i va acabar el 1966 amb la Llei Orgànica de l'Estat. Al gener de 1938, Franco designa el seu primer govern i comença la tasca de construir un règim.
Concentració de poder
El poder es va concentrar en la persona de Franco fins a la seva mort:
- Cap d'Estat i del partit.
- Generalíssim dels tres exèrcits.
- Cap de govern i president del Consejo Nacional.
- Nomenava el secretari general del Movimiento.
- Poders excepcionals per promulgar lleis en casos d'urgència.
Legislació clau
- 1938: Fuero del Trabajo. Llei d'inspiració feixista que volia assegurar la unitat social mitjançant la prohibició de drets sindicals. Es crea l'Organització Sindical Espanyola (1940) per enquadrar empresaris i productors en sindicats verticals dirigits per falangistes.
- 1945: El règim es veu obligat a promulgar noves lleis per congraciar-se amb els aliats.
- 1947: Llei de Successió. Va permetre a Franco designar el seu successor a títol de rei. Es van crear dos òrgans: el Consell de Regència i el Consell del Regne.
- 1958: Llei de Principios del Movimiento Nacional. Instaura el Movimiento Nacional com a únic partit. Tots els càrrecs civils o militars passen a ser considerats membres del Movimiento.
La Democràcia Orgànica
Els franquistes rebutjaven el sistema democràtic basat en la voluntat popular, el sufragi i la separació de poders. Es van inspirar en l'estat corporativista italià, que organitzava la participació a partir de tres unitats: família, municipi i sindicat. Aquest sistema es va denominar democràcia orgànica.
Llei Constitutiva de les Corts (1942)
Definia les Corts com un òrgan superior de participació dels pobles espanyols en les tasques de l'Estat. Els representants (procuradors) eren ministres, membres del Consejo Nacional del Movimiento, etc. La representació era corporativa per terços: sindical, entitats i administració. Eren un òrgan de col·laboració amb el Cap d'Estat.
Organització territorial
El poder del govern es transmetia a través de:
- Governadors civils: També eren caps provincials del Movimiento i tenien autoritat sobre les capitanies generals.
- Ajuntaments: Els alcaldes eren també caps locals del Movimiento, triats pel governador civil.
Sindicats verticals i control laboral
L'Organització Sindical Espanyola (OSE) depenia d'un secretari amb rang de ministre. La Llei d'Unitat Sindical (1940) integrava en un mateix sindicat els empresaris i els treballadors. L'Estat exercia un control total sobre la classe obrera i dictava les condicions laborals. Resultat: condicions de treball extremes, salaris baixos i beneficis empresarials elevats.