Estudi sobre la Dictadura de Primo de Rivera a Espanya
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Alfons XIII contacta amb Primo de Rivera amb el consentiment dels conservadors i republicans. Al setembre de 1923, Primo de Rivera fa un cop d’estat i es suprimeixen les garanties constitucionals. Comença així la dictadura de Primo de Rivera.
Fets clau:
- 1923-1925: Directori Militar
- 1925-1930: Directori Civil
- 1930: Dimissió de Miguel Primo de Rivera
- 1930-1931: Restitució de les garanties constitucionals
El pronunciament de Primo de Rivera va tenir un seguiment molt ampli al conjunt d’Espanya. Ell es defineix com “el cirurgià de ferro” i porta a terme, al setembre de 1923, un cop d’estat. És un cop d’estat força particular. Al 1923, la situació és confusa (crisi institucional) ja que el cop d’estat es fa per mantenir i protegir al rei Alfons XIII, que va ser el responsable del Desastre d’Annual. Alfons XIII hauria d’haver dimitit, però no ho fa, sinó que demana a Primo de Rivera que faci el cop d’estat (que era aparent) per eliminar les garanties constitucionals. Amb l’eliminació de les garanties constitucionals, es tanca el Parlament i no hi haurà cap tipus de llibertat (d’expressió...). Per tant, és un cop d’estat relatiu, ja que no es vol eliminar ni la Constitució ni el sistema.
1923-1925: Governa un Directori Militar
Primo de Rivera com a cap del consell de ministres. Tot i que sigui paradoxal, la Mancomunitat no es suprimeix. En aquest període, tots els militars governen a partir de l’estructura institucional de la pròpia monarquia. Els governadors civils d’aquest període estaran elegits pels militars. Al 1925, hi ha un salt de qualitat de Primo de Rivera: la feixistització de l’estat, és a dir, converteix Espanya en un estat feixista. Definitivament, al 1925, aquest procés es concreta en les idees següents:
- Entre 1923-1925, il·legalitza tots els partits polítics i la majoria dels sindicats, excepte la UGT i els sindicats lliures (sindicat feixista d’origen carlí).
- Això es tradueix en la institució d’un règim de partit únic que es definirà amb el nom de la Unión Patriótica. Aquest serà el partit del règim i tots els altres estaran il·legalitzats.
A partir de 1925, molts dirigents liberals marxen a l’exili. En canvi, els del partit conservador no ho fan perquè s’afegiran a la Unión Patriótica.
Hi haurà jurats mixtos o comitès paritaris perquè considera que l’estat no ha d’intervenir entre els patrons i els obrers, no ha d’intervenir en els conflictes laborals. Però, clar, en el règim feixista, tots els conflictes laborals passen per l’estat i, com Primo de Rivera no ho vol, crea aquests comitès. La UGT veu aquesta situació com una oportunitat per créixer com a sindicat. El que farà la UGT serà incrementar la seva presència en els territoris on eren predominants. Qui ocupa el lloc de la CNT a Catalunya seran els sindicats lliures.
1925-1930: Directori Civil
Govern de membres de la Unión Patriótica. Règim de partit únic. Les Corts són substituïdes per una Assemblea Nacional Corporativa on estan representades les corporacions patronals i institucions.
Els membres de la Unión Patriótica són gent procedent del partit conservador, maurista.
A partir de 1927, comença el declivi del règim. Primo de Rivera perdrà els suports que tenia fins arribar a la seva dimissió el gener de 1930:
- Els primers que li van deixar de recolzar van ser els patrons, ja que consideren que un estat feixista no és liberal i no toleren la idea d’intervenció de l’estat. El que ells volen és restaurar la Constitució de 1876.
- El rei i l’exèrcit també el deixen de recolzar perquè Alfons XIII no vol que Primo de Rivera acumuli poder.
Aquesta oposició suposa la dimissió de Primo de Rivera al 1930 i morirà un any després a París.