Les Etapes del Franquisme: Resum (1939-1975)

Les etapes del règim franquista (1939-1975)

1. Fase totalitària (1939-1959)

És l'etapa més repressora de tot el franquisme. El seu caràcter feixista va ser més notori entre el 1939 i el 1942, anys en què el règim va ser més dur. El protagonisme el tenien la Falange i de les JONS i el mateix Franco.

2. Fase tecnocràtica (1959-1969)

El protagonisme polític el tenen nous elements provinents d'una associació religiosa que liberalitzen el sistema econòmic. Els ministres del govern són tècnics: economistes molt formats que volen aplicar canvis en l'economia espanyola per fer-la sortir de l'estancament econòmic.

3. Fase de descomposició del règim (1969-1975)

Dins del règim hi ha persones amb visions diferents:

• Immobilistes: Opinen que tot ha de seguir igual, sense canvis.
• Aperturistes: Creuen que cal pensar en la Comunitat Europea, en la democràcia, etc.

La pugna entre immobilistes i aperturistes és molt intensa. L'oposició democràtica és molt forta, i tant els socialistes com la resta de l'oposició es fan més visibles. Arriba un moment en què fins i tot una part dels franquistes espera la mort de Franco per poder fer canvis.

Anàlisi de les etapes i figures clau del règim

Compareu les dues èpoques diferenciades del règim franquista i expliqueu breument el paper d’un personatge polític rellevant de cadascuna, excloent-ne Franco.

El "Desarrollismo" i el canvi social

Aquesta va ser una etapa de creixement econòmic espectacular. A causa de la desconfiança de Franco cap als polítics, va nomenar ministres a economistes experts. Com a conseqüència, Espanya passa de ser un país on es viatjava amb carro a un on hi havia cotxes i motos. Apareixen també electrodomèstics com rentadores i neveres elèctriques. Augmenta la classe mitjana i es produeixen moltíssimes immigracions.

Figura clau: Luis Carrero Blanco

Luis Carrero Blanco va ser un militar de les Forces Armades d'Espanya, on va assolir el rang d'almirall. Company i mà dreta del general Franco, era un acèrrim catòlic, anticomunista i antimaçó, als quals atacava en obres publicades sota el pseudònim de Juan de la Cosa. Tot i que no era falangista, va ser nomenat president del Govern espanyol durant la dictadura franquista i va ser assassinat, víctima d'un atemptat d'ETA a Madrid, mesos després del seu nomenament.