Les etapes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
La Guerra de Columnes i l'avanç cap a Madrid
La primera etapa es va desenvolupar entre juliol i novembre de 1936 i és coneguda com la Guerra de Columnes, on van participar diverses columnes militars de tots dos bàndols. La presa de Madrid es va convertir en el principal objectiu dels revoltats que, gràcies a la col·laboració de Hitler i Mussolini, van aconseguir creuar l'estret i avançar a través d'Extremadura sense que el Govern Republicà pogués detenir-los. La presa d'Irun tallava l'accés de l'exèrcit republicà a la frontera amb França i impedia l'arribada de reforços. Finalment, Sant Sebastià es va rendir davant l'avanç dels revoltats.
La resistència de Madrid i la guerra de desgast
Entre 1936 i 1937 el conflicte va esdevenir una guerra de desgast a causa de la inesperada resistència de Madrid. El Govern republicà es va traslladar a València, i a partir de llavors la resistència va ser dirigida per la Junta de Defensa, que va rebre armament soviètic i reforços estrangers. En no prendre Madrid, Franco va decidir començar una operació per envoltar-la. D'aquesta manera, els rebels van aconseguir prendre Màlaga, representant això, per als republicans, el fracàs del model de guerra amb milícies desorganitzades i es va fer evident la necessitat de crear un exèrcit disciplinat.
L'ofensiva del Nord i les grans batalles
Entre març de 1937 i març de 1938, les tropes franquistes van decidir atacar el territori republicà del nord, ric en infraestructures industrials i mineres. L'exèrcit franquista va ocupar Biscaia, Bilbao i Santander i les indústries van passar gairebé intactes als rebels. El reconstruït Exèrcit Popular de la República va emprendre diverses ofensives per intentar detenir l'avanç franquista des del nord peninsular. Conseqüentment, van ocórrer les batalles de Brunete, de Belchite i, després de la batalla de Terol, els republicans van ocupar aquesta ciutat.
La Batalla de l'Ebre i la fi del conflicte
Entre març de 1938 i febrer de 1939, Franco va desplegar un atac al llarg del front d'Aragó amb la intenció d'arribar al Mediterrani i dividir la zona republicana. L'exèrcit republicà va llançar una ofensiva i va aconseguir creuar l'Ebre, ofensiva coneguda com la batalla de l'Ebre que va tenir com a conseqüència el trencament definitiu de l'exèrcit popular. Posteriorment, es va dur a terme la conquesta de Catalunya, i al febrer del 39 cau Barcelona en mans dels revoltats. La guerra conclou l'1 d'abril del 39. Negrín i el PCE van proposar seguir amb el conflicte; no obstant això, es va lliurar tota la zona que encara estava en mans dels republicans.