Etapes de la Guerra Civil Espanyola: Operacions Militars
Etapes i Operacions Militars de la Guerra Civil Espanyola
Cap a finals de 1937, la superioritat de l'exèrcit franquista ja semblava clara. Després de la resistència a ultrança de Madrid, Franco va optar per una guerra llarga, formant quadres militars nous i mobilitzant els joves de les zones que dominava. Entre les estratègies utilitzades hi havia els bombardejos. A Catalunya, es van crear estructures subterrànies per fer front a aquests atacs. Els republicans, en canvi, van optar per forces de voluntaris mal armats.
Primera etapa: (Juliol 1936 - Març 1937)
Els rebels volien ocupar Madrid. El General Mola ho va intentar des del Nord, però va ser aturat. Franco va avançar des del Sud, ocupant el Nord d'Extremadura i dirigint-se cap a Toledo per alliberar els insurrectes que resistien a l'Alcàzar. A partir d'octubre, va iniciar una gran ofensiva sobre Madrid. Al febrer de 1937, amb la Batalla del Jarama, els nacionals volien aïllar Madrid. Els franquistes ocupaven la costa mediterrània fins a Motril, utilitzant l'aviació italiana i alemanya. Al Nord, el tancament de la frontera amb França va impedir l'arribada d'armament als republicans.
Segona etapa: (Abril 1937 - Novembre 1937)
Les accions dels nacionals es van concentrar a la zona del Cantàbric, on van acumular gran quantitat de tropes i material bèl·lic per acabar d'ocupar Euskadi. Els bombardejos massius sobre ciutats com Gernika eren una tàctica nova que els alemanys van assajar a Espanya. Molts soldats republicans es van amagar a les muntanyes i van començar els maquis (grups guerrillers armats antifranquistes). Els republicans, a l'estiu de 1937, van actuar sobretot al centre i van obrir el front d'Aragó. A mitjans de 1937, es va començar a crear l'exèrcit popular republicà.
Tercera etapa: (fins a Novembre 1938)
Els republicans van iniciar una ofensiva per ocupar Terol. Va ser una campanya que va desgastar l'exèrcit republicà i va permetre l'avanç dels nacionals per tot el front d'Aragó, arribant a Lleida. L'exèrcit nacional va mostrar la seva superioritat incontestable. L'ajuda alemanya i italiana va ser decisiva en aquest predomini militar. Els franquistes van separar Catalunya de la resta de la zona republicana.
La Batalla de l'Ebre (Juliol - Novembre 1938)
Va ser l'últim i decisiu gran enfrontament de la guerra. Es va iniciar per iniciativa republicana, però va posar de manifest la superioritat militar dels franquistes, gràcies a l'ajut dels alemanys. L'abril de 1938, Franco havia conquerit Lleida i, el 5 d'abril, dictava la llei que suprimia l'Estatut de Catalunya. La intenció de la República era trencar el front a la desesperada. La nit del 25 de juliol de 1938, barcasses amb militars republicans van travessar l'Ebre i van aconseguir la retirada dels "nacionals" en un primer moment. Franco va reaccionar enviant l'aviació italiana i obrint els embassaments per dificultar el pas dels soldats republicans i aïllar-los. Aviat, els franquistes van concentrar les tropes per aturar l'ofensiva republicana. Va ser una batalla ferotge que va afectar molt la resistència dels republicans. A l'octubre, Negrín va fer retirar els combatents de les Brigades Internacionals per les pressions internacionals. Al final de la batalla, el 16 de novembre, quan els republicans van emprendre el camí de retirada, l'exèrcit republicà va quedar molt debilitat. Hi ha qui diu que aquest va ser el final de la resistència republicana, però, juntament amb aquest fet, cal dir que la República també va perdre tot el suport internacional.
Quarta etapa (Novembre 1938 - Abril 1939)
Ocupació de Catalunya per part dels nacionals. França i Gran Bretanya van reconèixer el govern franquista i, en aquell moment, Azaña va renunciar al seu càrrec de president de la República.